Psicólogo Montornés Psicólogos

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

Tratamientos Psicologicos, Sexologicos y de Pareja

Atención Psicológica en Consulta:

Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977)

Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)

Tel: 93 570 71 54

C/Gaietà Vinzia, 11-13 MOLLET

C/Santa Anna, 28 BARCELONA

conesa_psicologo@yahoo.es

Reserva telefónica de visitas y entrevistas: Tel.93 570 71 54 (24 horas)

Xavier Conesa Lapena

· Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

· Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

· Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

· Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

· Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

· Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

· Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

· Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

· Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

· Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

· Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

· Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

Carme Serrat Bretcha

· Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

· Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

· Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

· Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

· Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

· Terapeuta Sexual i Familiar

· Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

· Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

-Psicología clínica en adultos y adolescentes:

  • trastornos de ansiedad
  • estrés,
  • depresión,
  • baja autoestima,
  • crisis vitales,
  • fobias,
  • miedos,
  • problemas de personalidad,
  • bajo control de impulsos,
  • terapia familiar,
  • adicciones,
  • informes psicológicos,
  • técnicas de relajación,
  • anorexia y bulimia,
  • dificultades en las relaciones sociales,
  • dolores sin origen médico.
  • trantornos del sueño,
  • terapia de grupo,
  • liberación emocional
  • ataques de pánico
  • trastornos obsesivo compulsivo.

-Tratamientos Sexológicos:

  • Disfunciones sexuales masculinas y femeninas
  • Disfunción Eréctil (Impotencia ).
  • Eyaculación Precoz
    • Incompetencia eyaculatoria.
  • Deseo Sexual inhibido en los hombres
  • Disfunción orgásmica ( Anorgásmia )
  • Vaginismo ( Dificultad a la penetración )
    • Dispareunia ( Dolor en el acto sexual en las mujeres )
  • Tratamiento integral en los problemas de parejas .
  • falta de deseo sexual
  • inhibición sexual
imagen

-Psicología infantil:

  • problemas escolares y de comportamiento,
  • miedos,
  • enuresis,
  • problemas familiares.
  • transtornos alimenticios en niños,
  • dislexia,
  • logopedia,
  • hiperactividad,
  • dificultades para dormir,
  • miedos nocturnos,
  • fobias escolares,
  • trantornos de conducta,
  • deficit de atención,
  • asesoramiento a padres,
  • dificultades en la lecto-escritura

http://www.sexologo.galeon.com

-OTRAS TERAPIAS COMPLEMENTARIAS:

-Hipnosis para resolver conflictos profundos www.hipnosisbarcelona.galeon.com

-Tratamientos con Flores de Bach www.fbach.galeon.com

-Luminoterapia para transtornos depresivos www.luminoterapia.galeon.com

-Tratamiento específico del colon irritable www.elcolonirritable.galeon.com

-Tratamientos de los problemas sexuales y de la pareja: www.sexologo.galeon.com

La literatura ha assenyalat que els nens i les nenes que provenen de llars violents, poden experimentar problemes com ara ansietat, problemes de concentració, agressivitat i sentiments de culpa. A més, poden desenvolupar condicions psiquiàtriques tals com el desordre d'estrès post traumàtic, el desordre d'estrès agut i la depressió, entre d'altres (Associació Mèdica Americana, 1992). S'ha indicat que els nens i les nenes que presencien la violència a casa seva tenen un risc major d'esdevenir persones agressores en l'adultesa i de manifestar conductes criminals. Considerant els treballs que suggereixen que l'exposició a la violència i el maltractament tenen un impacte significatiu en la vida dels qui el reben, aquesta investigació té l'objectiu general de presentar les experiències de vida i el procés psicoterapèutic d'un home adult supervivent a l'abús sexual i al maltractament en la infantesa. Per a aquesta investigació es va realitzar un estudi de cas amb els següents objectius específics: 1) presentar i interpretar els relats de vida d'un home supervivent a l'abús sexual i al maltractament en la infantesa, i 2) explorar i interpretar l'impacte de les experiències de abús sexual i maltractament en la infantesa en un home adult.

Paraules clau: Maltractament infantil; abús sexual; estudi de cas; Puerto Rico

Introducció

La família és una de les fonts més importants d'afecte, suport i seguretat. Al mateix temps és una de les institucions socials amb els nivells més alts de maltractament, abús i violència (Gràcia, 2002). Moltes persones de diverses edats, gèneres i classes socials viuen i pateixen diàriament els efectes de la violència en el context familiar. Només cal observar els diversos mitjans de comunicació per a adonar-se de la magnitud d'aquest problema social a nivell mundial. Una de les poblacions més vulnerables a la violència i al maltractament són els nens i les nenes.

La violència en el context familiar és un fenomen complex. Les seves conseqüències tenen un impacte sever en la vida d'un ésser humà. La literatura ha presentat evidència que les persones supervivents a la violència i al maltractament familiar estan més propenses a patir de diversos problemes físics i emocionals a través del seu desenvolupament (Associació Mèdica Americana, 1992). Un nen o una nena que viu o presència actes de violència a casa seva, poden sofrir de diversos problemes físics i emocionals, com ara mals de cap, tensió muscular, mals de panxa, enuresi i insomni. Els nens i les nenes també poden experimentar ansietat, problemes d'aprenentatge i concentració, conducta hiperactiva, conducta agressiva i culpa per la seva incapacitat per aturar la violència a la llar. També s'ha indicat que les persones supervivents a la violència poden desenvolupar condicions psiquiàtriques severes, com ara el desordre d'estrès post traumàtic, el desordre d'estrès agut, depressió, suïcidi i abús de substàncies, entre d'altres problemes socials (Mullen, Martin, Anderson , Romans i Herbinson, 1993).

El maltractament i violència contra menors es presenta a través de diverses manifestacions. Algunes d'aquestes són el maltractament físic, la negligència, el maltractament emocional, l'explotació, el maltractament institucional i l'abús sexual (ESCAPE, 2003).

En els últims anys ha sorgit un gran interès per estudiar el tema de l'abús sexual i el seu impacte en els nens homes que ho experimenten (Parynik, 1995). La literatura ha suggerit que la incidència d'actes d'abús sexual contra nens homes és molt més gran que la que s'ha informat en les estadístiques (Urquiza i Keating, 1990). Alguns estudis indiquen que 1 de cada 6 nens homes experimenta abús sexual durant la seva infantesa. Altres treballs han estimat que la imposició a nens homes per realitzar activitats sexuals és a prop d'un 3% en la població nord-americana (Murphy, 1987). Estudis més recents informen una prevalença de 16% en nens homes nord-americans (Dube, Au, Whitfield, Brown, Felitti, Dong i Giles, 2005). La mitjana d'edat dels homes que són víctimes d'abús sexual fluctua entre els 05/09 anys i els 02/11 anys (Parynik, 1995).

S'han identificat uns factors que influeixen en la severitat de l'impacte de l'abús sexual en les persones (Crowder, 1995). El primer d'aquests factors és l'edat en què es va iniciar l'abús. En general, mentre menor sigui la persona al moment en què es van iniciar els actes d'abús, major serà el seu impacte en el seu desenvolupament psicològic (Hunter, 1990). Els nens i les nenes no tenen la suficient maduresa cognoscitiva per entendre i integrar aquestes experiències. Un nen o una nena que experimenta l'abús sexual s'utilitzaran estratègies primitives, com per exemple, la negació, la repressió i la dissociació, per protegir la integritat de la seva ment. El nen o la nena poden, llavors, generalitzar aquestes estratègies d'afrontament a altres situacions en la seva vida, provocant un deteriorament en el seu desenvolupament.

Un altre factor identificat és la durada i la freqüència de l'abús. Hunter (1990) suggereix que mentre més freqüent i mentre més temps una persona és abusada, major serà la severitat del seu impacte. L'ambient en el qual el nen o la nena van creixent, és un ambient violent i perjudicial. El nen o la nena poden acostumar-se a aquest tipus de maltractament de manera que afecti les seves relacions amb altres persones i amb si mateix o amb si mateixa.

El tipus d'activitats que es realitzen com a part de l'abús és un altre dels factors identificats. La utilització de força excessiva mentre s'executen les accions abusives, tendeix a influir en l'impacte que té aquesta experiència (Urquiza i Capra, 1990). La incapacitat de protegir-se, de sentir impotent, és major quan un adult domina mitjançant la força física. Les amenaces també tenen un efecte en l'estat psicològic del nen o la nena. El nen o la nena obliden que l'adult va utilitzar la força i coerció perquè ell o ella realitzaran aquests actes. Això porta com a conseqüència que se sentin culpables i responsables, o que reprimeixin les memòries d'aquest esdeveniment. Hunter (1990) planteja que mentre més desviat sigui l'acte sexual impost, major serà l'impacte negatiu per a la persona.

La naturalesa de la relació entre el o la supervivent i la persona que executa l'abús pot ser un altre factor que afecti l'impacte de l'experiència. Com més propera és la relació existent entre les parts, més gran serà el sentit de traïció que experimentarà el menor o la menor. Els familiars que abusen dels nens i les nenes continuen formant part del cercle en què els infants es desenvolupen. Serà molt difícil per al o la supervivent oblidar i evitar l'experiència. Crowder (1995) esmenta que el nen o la nena sent confusió i ambivalència, en el sentit que li guarda lleialtat i fins afecte al familiar que abusa d'ell o d'ella, però al mateix temps li tem per les seves accions abusives.

El nombre de persones que van cometre l'abús i el sexe d'aquestes és una altra variable que afecta l'impacte d'aquesta experiència. Hunter (1990) sosté que mentre major sigui el nombre de persones que van participar en actes d'abús contra una persona menor d'edat, major serà la possibilitat que aquesta cregui que al món només hi ha persones que són una amenaça. També, si va rebre els abusos de part d'homes o de dones, aquest se sentirà menys segur que si només ho hagués rebut per part d'un dels dos sexes.

Aquest treball té com a objectiu principal presentar l'impacte que van tenir les experiències d'abús sexual i maltractament en la infantesa en la vida d'un home porto-riqueny adult.

Mètode

Participant

Per a propòsits d'identificar el participant s'ha d'utilitzar el nom fictici de Josep.Josep era un participant d'un grup de re-educació i re-ensinistrament per a homes que viuen la violència en la seva relació de parella. Aquest va ser referit a psicoteràpia individual per treballar amb les seves experiències d'abús i maltractament en la infantesa. El participant comptava amb 26 anys d'edat al moment d'iniciar la seva participació en la psicoteràpia. Era un home porto-riqueny, nascut a la ciutat de Nova York i va viure als Estats Units d'Amèrica del Nord fins als 25 anys d'edat. El seu pare tenia 56 anys d'edat i la seva mare comptava amb 50 anys d'edat. El seu pare treballava com terapista en un hospital i la seva mare era pastora d'una església cristiana. El pare va morir en el transcurs de la psicoteràpia. Josep tenia una germana major de 27 anys d'edat i un germà menor de 20 anys d'edat. La família d'origen de José vivia als Estats Units. El participant portava dos anys de matrimoni amb una dona porto-riquenya de 28 anys d'edat. La parella havia procreat un fill home d'un any i sis mesos d'edat.

Procediment de la investigació

El participant va assistir a un total de 54 sessions de psicoteràpia individual. El compromís de participació que es va realitzar entre el psicoterapeuta i el participant era de 12 sessions. Cada 12 sessions s'avaluava el treball realitzat, s'identificava el treball que faltava per fer, i es tornava a establir un compromís per 12 sessions addicionals. Aquestes sessions van ser gravades en cintes d'àudio per ser escoltades amb el propòsit d'escriure un resum detallat, el qual es llegia al començament de cada sessió. Se li va sol · licitar l'autorització al participant per dur a terme aquest estudi. Se li va donar un full de consentiment on s'explicava el propòsit i objectius d'aquest estudi. Se li va explicar que la informació obtinguda seria confidencial i anònima. Un cop el participant va acceptar participar en l'estudi, va signar el full de consentiment.