Psicólogo Montcada Psicólogos

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

Tratamientos Psicologicos, Sexologicos y de Pareja

Atención Psicológica en Consulta:

Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977)

Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)

Tel: 93 570 71 54

C/Gaietà Vinzia, 11-13 MOLLET

C/Santa Anna, 28 BARCELONA

conesa_psicologo@yahoo.es

Reserva telefónica de visitas y entrevistas: Tel.93 570 71 54 (24 horas)

Xavier Conesa Lapena

· Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

· Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

· Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

· Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

· Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

· Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

· Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

· Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

· Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

· Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

· Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

· Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

Carme Serrat Bretcha

· Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

· Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

· Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

· Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

· Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

· Terapeuta Sexual i Familiar

· Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

· Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

-Psicología clínica en adultos y adolescentes:

  • trastornos de ansiedad
  • estrés,
  • depresión,
  • baja autoestima,
  • crisis vitales,
  • fobias,
  • miedos,
  • problemas de personalidad,
  • bajo control de impulsos,
  • terapia familiar,
  • adicciones,
  • informes psicológicos,
  • técnicas de relajación,
  • anorexia y bulimia,
  • dificultades en las relaciones sociales,
  • dolores sin origen médico.
  • trantornos del sueño,
  • terapia de grupo,
  • liberación emocional
  • ataques de pánico
  • trastornos obsesivo compulsivo.

-Tratamientos Sexológicos:

  • Disfunciones sexuales masculinas y femeninas
  • Disfunción Eréctil (Impotencia ).
  • Eyaculación Precoz
    • Incompetencia eyaculatoria.
  • Deseo Sexual inhibido en los hombres
  • Disfunción orgásmica ( Anorgásmia )
  • Vaginismo ( Dificultad a la penetración )
    • Dispareunia ( Dolor en el acto sexual en las mujeres )
  • Tratamiento integral en los problemas de parejas .
  • falta de deseo sexual
  • inhibición sexual
imagen

-Psicología infantil:

  • problemas escolares y de comportamiento,
  • miedos,
  • enuresis,
  • problemas familiares.
  • transtornos alimenticios en niños,
  • dislexia,
  • logopedia,
  • hiperactividad,
  • dificultades para dormir,
  • miedos nocturnos,
  • fobias escolares,
  • trantornos de conducta,
  • deficit de atención,
  • asesoramiento a padres,
  • dificultades en la lecto-escritura

http://www.sexologo.galeon.com

-OTRAS TERAPIAS COMPLEMENTARIAS:

-Hipnosis para resolver conflictos profundos www.hipnosisbarcelona.galeon.com

-Tratamientos con Flores de Bach www.fbach.galeon.com

-Luminoterapia para transtornos depresivos www.luminoterapia.galeon.com

-Tratamiento específico del colon irritable www.elcolonirritable.galeon.com

-Tratamientos de los problemas sexuales y de la pareja: www.sexologo.galeon.com

Des del marc de la Psicologia Clínica i de la salut, l'objectiu general d'aquest treball és estudiar la influència de la implicació laboral en la salut. Les dades obtingudes mostren la importància de la implicació laboral com a variable moduladora entre el conflicte treball-família i la salut. També es revisa la implicació d'aquestes dades en la teràpia de família.

Paraules-clau: Conflicte treball-família, salut, teràpia i implicació laboral.

Introducció

Les modificacions sorgides en la feina diària i la vida familiar, estan duent a canvis en la dinàmica de les persones. Una de les variables a tenir en compte és el grau d'implicació laboral i com aquesta va interferint en les relacions familiars.

La relació genèrica entre treball i família o família i treball es pot descriure a través de diversos models (Zedeck i Mossi, 1990). Una primera aproximació es coneix com "desbordament", per a la qual tot allò que passi en una dimensió afectarà a l'altra, hi ha una igualtat entre el que succeeix en el lloc de treball i la família, pel que fa a actituds i estat d'ànim. Un segon model, que s'ha denominat de "compensació" té un to més positiu, ja que manifesta que les experiències d'una persona en el treball o en la família es veuen compensades o equilibrades d'una dimensió a una altra. En tercer lloc, el model de "segmentació", defensa que la família i el treball són dos camps totalment diferents i incomunicats, de manera que els èxits o fracassos en una dimensió no influeixen en l'altra. Finalment, els autors citen l'anomenada "Teoria del conflicte", per la qual l'èxit en un camp comporta la insatisfacció en l'altre, ja que el treball i la família són, des d'aquest punt de vista teòric, dos àmbits incompatibles. Aquesta teoria és la que més suport ha trobat en la literatura (Van Amelsvoort, Jansen, Swaene, Van den Brandt i Kant 2004).

El conflicte treball família no és un concepte reversible. És a dir, no ocorren els mateixos problemes, si el conflicte sorgeix en el treball influint en la família o per contra, si és la família, la que està influint en el treball. El conflicte es pot veure generat per una sèrie de pressions en el treball, com ara característiques de l'horari laboral, els estressors de rol, l'estatus dins de l'organització o les característiques de la tasca (Gràcia i González i Peiró 1996; Zedeck i Moisi, 1990). Si les fonts del conflicte sorgeixen en la família, Pearlin i Turner (1987) diferencien entre dos tipus d'estressors: els aguts i els crònics. Entre els aguts podem distingir els associats a l'evolució natural del cicle familiar, com el naixement d'un fill i els imprevistos, com pot ser la mort d'algun membre de la família. Mentre que un estressor crònic podria ser la cura d'un ancià o una llarga malaltia.

Aquesta distinció, la recollim en el present estudi en assenyalar l'existència de dos tipus diferents de conflicte: el conflicte treball família (CTF) i el conflicte família treball (CFT), a més del conflicte inter-rol que suposa l'existència d'un conflicte queuneix els dos anteriors. Un exemple de conflicte inter-rol podria ser el sofert per les persones que acaben de viure el naixement d'un fill al costat de la font de pressió que pugui suposar un mal horari laboral. Aquest concepte és bàsic per a la teràpia familiar, ja que com diferents autors han assenyalat en un estudi descriptiu realitzat a Espanya, el 40% de les persones que treballen pateixen conflicte com a pares, esposos i treballadors (Chinchilla, Gall, Lleó i Poelmans, 2003 ), amb les connotacions negatives que això té per a la dinàmica familiar.

Conflicte, salut i implicació laboral

Els estudis clàssics sobre la relació entre el conflicte i la salut assenyalen els efectes negatius que produeix en aquesta el conflicte treball-família (Greenhaus i Beutell, 1985; Parasuman, Simmers, 2001; Pleck, 1985; Voydanoff, 1988). De fet, alguns autors mostren que el conflicte es relaciona negativament amb el benestar psicològic (Parasuman i Simmers, 2001; Martínez-Pérez i Osca 2001). I en concret, que el CFT i CTF influeixen en la salut mental (Vinokur, Pierce i Buck, 1999). Altres investigadors consideren el conflicte com a font d'estrès (Adams, King i King., 1996; Bacharach, Bemberg i Conley, 1991 Fron, Russell i Cooper 1992 i Fron, Russell i Barnes, 1996).

Fronteres i Russell (1997) assenyalen que l'afecció per a la salut és diferent si el conflicte va des del treball a la família, que si es produeix des de la família a la feina. El primer cas es relaciona amb altes taxes de consum d'alcohol, baixa salut física, insatisfacció i estrès. Quan el conflicte part de la família afectant el treball, aquest s'associa amb hipertensió, simptomatologia depressiva, salut física baixa i alt consum d'alcohol. En aquesta direcció, el treball de Richardesen, Burke i Mikkelsen (1999) va assenyalar com les dones que experimentaven alt CTF tenien baixos nivells de salut i satisfacció vital. Així, com Hammer, Saksvik, Nytro, Torvatn i Bayazit, (2004), seguint el Model de Demandes-Control de Karasek, intenten analitzar la contribució de les normes organitzacionals sobre el conflicte treball família, l'estrès laboral i els símptomes subjectius de salut . Aquests autors troben que el conflicte treball família està significativament relacionat amb símptomes de salut, mentre que el conflicte que sorgeix en la família, no hi ha aquesta relació significativa amb la salut. Pel que fa al conflicte inter-rol apareix molt poca evidència sobre això (Hammer, Cullen, Marchand i Dezsofi, 2006).

En resum, podríem dir que els estudis sobre el tema assenyalen que la relació entre el conflicte i la salut difereix pel que fa a les conseqüències sobre la salut, depenent del tipus de conflicte. També, els treballs manifesten l'existència de diferències transculturals en les variables que estan influint en el conflicte i la influència que això té en la salut (Luk, 2002).

La implicació laboral "el grau en què una persona s'identifica psicològicament amb el seu treball, o la importància del treball en relació amb l'autoestima del subjecte (Lodhal i Kejner, 1965; p. 24)", tal com han recollit diferents autors ( Adams i cols., 1996; Bachach i cols., 1991; Fron i Rice, 1987; frontal i cols 1992; Beutell i Wittig Berman, 1999; Vinokur i cols, 1999), influeix en la salut quan hi ha el conflicte, podent incrementar el conflicte a causa de dues raons. En primer lloc, el major temps dedicat al treball fa que disminueixi el dedicat a la família. I en segon lloc, s'apunten raons de capacitat o d'energia mental desgastada en el treball. És a dir, que encara atenent a les demandes familiars, es pot estar mentalment ocupat i preocupat per la feina. Històricament, es troben inconsistències pel que fa als resultats en la relació entre el conflicte i la implicació laboral, ja que alguns autors han trobat aquesta relació (Fron i Rice, 1987) mentre que en altres, no han pogut establir una connexió entre ambdues variables (Holahan i Gilbert, 1979).

Per tot això, l'objectiu d'aquest treball consisteix a estudiar la influència del conflicte família-treball en la salut, tant en el seu component físic com psicològic. A més, es pretendeindagar sobre altres variables que poguessin ser moduladores del conflicte, com la implicació en el treball. Tot això amb la intenció de revisar les implicacions pràctiques que aquestes dades puguin tenir per a la teràpia de família.

En relació amb els treballs clàssics de Cullen (2005); fronteres i Russell (1997); Parasuman i Simmer (2001); Martínez-Pérez i Osca (2001) sobre la influència del conflicte en la salut, cal esperar que el CFT, CTF il'intercanvi rol estaran relacionats amb la salut. És a dir, s'espera que a majors nivells de conflicte (CFT, CTF, i inter-rol) major malestar físic i psicològic. També es explorarà el caràcter modulador de la implicació laboral (Adams i cols., 1996; Bachach i cols., 1991; Fron i Rice, 1987; frontal i cols 1992; Beutell i Wittig Berman, 1999; Vinokur i cols, 1999) entre el CFT, CTF i inter-rol i el malestar físic i psicològic.