Psicólogo La LLagosta Psicólogos

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

Tratamientos Psicologicos, Sexologicos y de Pareja

Atención Psicológica en Consulta:

Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977)

Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)

Tel: 93 570 71 54

C/Gaietà Vinzia, 11-13 MOLLET

C/Santa Anna, 28 BARCELONA

conesa_psicologo@yahoo.es

Reserva telefónica de visitas y entrevistas: Tel.93 570 71 54 (24 horas)

Xavier Conesa Lapena

· Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

· Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

· Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

· Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

· Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

· Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

· Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

· Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

· Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

· Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

· Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

· Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

Carme Serrat Bretcha

· Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

· Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

· Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

· Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

· Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

· Terapeuta Sexual i Familiar

· Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

· Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

-Psicología clínica en adultos y adolescentes:

  • trastornos de ansiedad
  • estrés,
  • depresión,
  • baja autoestima,
  • crisis vitales,
  • fobias,
  • miedos,
  • problemas de personalidad,
  • bajo control de impulsos,
  • terapia familiar,
  • adicciones,
  • informes psicológicos,
  • técnicas de relajación,
  • anorexia y bulimia,
  • dificultades en las relaciones sociales,
  • dolores sin origen médico.
  • trantornos del sueño,
  • terapia de grupo,
  • liberación emocional
  • ataques de pánico
  • trastornos obsesivo compulsivo.

-Tratamientos Sexológicos:

  • Disfunciones sexuales masculinas y femeninas
  • Disfunción Eréctil (Impotencia ).
  • Eyaculación Precoz
    • Incompetencia eyaculatoria.
  • Deseo Sexual inhibido en los hombres
  • Disfunción orgásmica ( Anorgásmia )
  • Vaginismo ( Dificultad a la penetración )
    • Dispareunia ( Dolor en el acto sexual en las mujeres )
  • Tratamiento integral en los problemas de parejas .
  • falta de deseo sexual
  • inhibición sexual
imagen

-Psicología infantil:

  • problemas escolares y de comportamiento,
  • miedos,
  • enuresis,
  • problemas familiares.
  • transtornos alimenticios en niños,
  • dislexia,
  • logopedia,
  • hiperactividad,
  • dificultades para dormir,
  • miedos nocturnos,
  • fobias escolares,
  • trantornos de conducta,
  • deficit de atención,
  • asesoramiento a padres,
  • dificultades en la lecto-escritura

http://www.sexologo.galeon.com

-OTRAS TERAPIAS COMPLEMENTARIAS:

-Hipnosis para resolver conflictos profundos www.hipnosisbarcelona.galeon.com

-Tratamientos con Flores de Bach www.fbach.galeon.com

-Luminoterapia para transtornos depresivos www.luminoterapia.galeon.com

-Tratamiento específico del colon irritable www.elcolonirritable.galeon.com

-Tratamientos de los problemas sexuales y de la pareja: www.sexologo.galeon.com

Aquest treball parteix d'una lectura que l'investigador realitza al DSM IV. El text presenta reflexions sobre l'Anorèxia i Bulímia nerviosa. A més de treballar el concepte de Vigorèxia l'autor genera i deixa plantejats qüestionaments sobre els temes proposats.

Introducció

En la lectura del DSM IV trobem que els Trastorns Alimentaris es caracteritzen per agudes pertorbacions en el comportament alimentari i en la imatge corporal, distingint dos diagnòstics particulars: Anorèxia Nerviosa i Bulímia Nerviosa.

Resumint, l'Anorèxia Nerviosa té com a característica principal el rebuig de l'individu a mantenir el pes dins d'una franja normal mínima, esperada per l'edat, distorsió de la imatge corporal i amenorrea.

D'altra banda, la Bulímia Nerviosa es caracteritza per episodis que esdevenen de compulsions alimentàries i l'auto inducció al vòmit procedents de culpa per haver menjat, presentant també un mal ús de laxants, diürètics o altres medicaments, més enllà de períodes d'abstinència o exercicis excessius. Tots dos diagnòstics porten pertorbació en la percepció de la forma i pes corporal com a base fonamental de la patologia i marquen una alta freqüència de morbositat i depressió.

És important ressaltar que, encara dins del DSM IV, s'observen una altra classe de Trastorns Alimentaris, que són catalogats com Trastorns Alimentaris sense altra especificació, és a dir aquells que no s'enquadren en els criteris d'un trastorn alimentari particular. És el cas de l'Obesitat simple, que està inclosa en el CID 10 com una condició mèdica general i inexistent en el DSM IV, no s'ha proporcionat associació consistent amb una síndrome psicològic d'acord amb el DSM IV comportamental.

Un altre trastorn, encara no classificat pel DSM IV, ja més reconegut en el medi científic és l'anomenat Vigorèxia. Al contrari de l'Anorèxia Nerviosa, que preval més en les dones, la vigorèxia és més comú en els homes, tenint com a característica principal el desig de ser cada vegada més musculós i fort, sense que l'individu tingui límits per als exercicis físics, el ús d'anabolitzants i esteroides, a la recerca del cos perfecte.

La Vigorèxia s'aproxima a l'Anorèxia en l'aspecte de la imatge corporal distorsionada i la vergonya del propi cos. Els individus amb Vigorèxia es consideren prims i febles, arribant a sentir-se com esquelets. En la recerca de saber-se portar amb la seva baixa estima, intenten transformar els seus cossos.

Hi ha estudis epidemiològics que mostren un creixement d'alguns Trastorns alimentaris en el medi contemporani, simultàniament amb l'evolució del patró de bellesa femení més rígid que fa al cos i el pes, fent amb que els individus busquin cada vegada més i amb més rigor un cos prim i perfecte. Hi ha estudis (Garner & Garfinkel 1980) que es fonamenten en la tesi que la Bulímia i Anorèxia Nerviosa, prevalen en els països occidentals i en major quantitat en el sexe femení i classe mitjana alta, mostrant que hi ha una connexió amb els factors soci culturals .

S'arriba a la tesi que els Trastorns Alimentaris, poden estar lligats a la cultura, d'aquesta manera, sembla que hi ha una pressió cultural perquè els individus aprimin, i això generaria una preocupació excessiva amb el cos i per conseqüència la por irregular i irracional d'engreixar, més enllà d'una gran ansietat acompanyada d'alteracions en l'esquema corporal.Durante els segles XVII i XIX, l'Anorèxia Nerviosa era denominada com Anorèxia Histèrica, Apepsia Histèrica i Compulsió Nerviosa i era considerat un trastorn del sexe femení.

Amb el pas del temps, els hàbits, costums i cultura es van anar modificant i avui al segle XXI tenim l'exposició del cos com una cosa més significatiu que la condició privada de l'individu. En temps de narcisisme el privat es torna públic, la invisibilitat no és suportada, ja que només es existeix a través de la mirada de l'altre. Les estadístiques mostren que el 90% dels individus portadors de Trastorns Alimentaris són del sexe femení, dins d'aquest percentatge les edats varien entre els 14 i 18 anys i actualment l'edat ve decreixent per a menors de 12 anys.

Estudis apunten altra dada intrigant: l'índex és més baix entre dones amb orientació homosexual, percentatges semblants al de nens heterosexuals, en tant que els nens homosexuals tenen números propers al de les nenes heterosexuals.

Per contextualitzar, aquesta realitat al Brasil, reprenc un reportatge amb el títol "Joves ja ocupen el 60% dels llits per anorèxics a l'Hospital de Clíniques de Sant Pau", publicat pel diari Folha de Sao Paulo, el 25 de febrer de 2007, mostrant que el nombre de pacients del sexe masculí amb anorèxia nerviosa ve en augment. Allà es destaquen observacions com la següent: "En 2 mesos, el tractament específic per a homes ja té 16 pacients, 6 d'ells internats. Psiquiatres i psicòlegs també apunten l'augment de demandes per consultes, el fenomen és encara una incògnita".

Tradicionalment associada a l'univers femení, l'anorèxia es fa cada vegada més present en els homes. Avui, ells ocupen el 60% dels llits de la infermeria del AMBULIM (Ambulatori de Bulímia i Trastorns Alimentaris) de l'Hospital de Clíniques de Sant Pau, el primer del país a tenir un grup específic per tractar anorèxics.

En dos mesos de funcionament, el grup compta amb 16 joves amb edat mitjana de 18 anys, sis d'ells internats perquè corrien risc de mort. Ells ocupen sis dels deu llits de l'AMBULIM, on abans hi havia només jovenetes. En 15 anys d'existència, l'ambulatori havia tingut només 5 casos d'anorèxia masculina. Aquest fenomen és encara una incògnita, que no és exclusiu d'Hospitals de Clíniques, és també objecte d'indagacions en diversos països.

Entre els joves internats a l'Hospital, hi ha casos dramàtics. Un jove de 18 anys amb 1,75 metres d'altura ells va arribar a l'hospital amb 43 quilograms, un IMC (índex de massa corporal) de 14, que s'esperava és dalt de 19. Abans de ser internat només menjava gel. Un altre té un històric semblant, només menjava dues fulles d'enciam per dia.

Segons els especialistes, no hi ha diferència entre l'anorèxia femenina o masculina: en ambdós sexes, comencen per una dieta perquè se senten grossos ia partir d'aquí no paren de perdre pes. Quan mengen, per alleujar la culpa, provoquen el vòmit.

En els homes, la pèrdua excessiva de pes causa una caiguda en els nivells de testosterona, pèrdua de la libido i atròfia dels testicles. També pot portar a un grau elevat de desnutrició, en el qual l'índex de mortalitat arriba al 15% dels casos.

Va ser la por a morir el que va portar a Alex, oriünd de Badia, a procurar ajuda a l'Hospital de Clíniques. Ell desembolicar anorèxia fa 11 anys quan era adolescent."Vaig arribar a tot 39 kg. I encara em sentia gros".