Psicólogo en Polinyà Psicólogos

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

Tratamientos Psicologicos, Sexologicos y de Pareja

Atención Psicológica en Consulta:

Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977)

Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)

Tel: 93 570 71 54

C/Gaietà Vinzia, 11-13 MOLLET

C/Santa Anna, 28 BARCELONA

conesa_psicologo@yahoo.es

Reserva telefónica de visitas y entrevistas: Tel.93 570 71 54 (24 horas)

Xavier Conesa Lapena

· Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

· Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

· Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

· Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

· Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

· Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

· Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

· Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

· Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

· Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

· Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

· Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

Carme Serrat Bretcha

· Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

· Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

· Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

· Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

· Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

· Terapeuta Sexual i Familiar

· Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

· Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

-Psicología clínica en adultos y adolescentes:

  • trastornos de ansiedad
  • estrés,
  • depresión,
  • baja autoestima,
  • crisis vitales,
  • fobias,
  • miedos,
  • problemas de personalidad,
  • bajo control de impulsos,
  • terapia familiar,
  • adicciones,
  • informes psicológicos,
  • técnicas de relajación,
  • anorexia y bulimia,
  • dificultades en las relaciones sociales,
  • dolores sin origen médico.
  • trantornos del sueño,
  • terapia de grupo,
  • liberación emocional
  • ataques de pánico
  • trastornos obsesivo compulsivo.

-Tratamientos Sexológicos:

  • Disfunciones sexuales masculinas y femeninas
  • Disfunción Eréctil (Impotencia ).
  • Eyaculación Precoz
    • Incompetencia eyaculatoria.
  • Deseo Sexual inhibido en los hombres
  • Disfunción orgásmica ( Anorgásmia )
  • Vaginismo ( Dificultad a la penetración )
    • Dispareunia ( Dolor en el acto sexual en las mujeres )
  • Tratamiento integral en los problemas de parejas .
  • falta de deseo sexual
  • inhibición sexual
imagen

-Psicología infantil:

  • problemas escolares y de comportamiento,
  • miedos,
  • enuresis,
  • problemas familiares.
  • transtornos alimenticios en niños,
  • dislexia,
  • logopedia,
  • hiperactividad,
  • dificultades para dormir,
  • miedos nocturnos,
  • fobias escolares,
  • trantornos de conducta,
  • deficit de atención,
  • asesoramiento a padres,
  • dificultades en la lecto-escritura

http://www.sexologo.galeon.com

-OTRAS TERAPIAS COMPLEMENTARIAS:

-Hipnosis para resolver conflictos profundos www.hipnosisbarcelona.galeon.com

-Tratamientos con Flores de Bach www.fbach.galeon.com

-Luminoterapia para transtornos depresivos www.luminoterapia.galeon.com

-Tratamiento específico del colon irritable www.elcolonirritable.galeon.com

-Tratamientos de los problemas sexuales y de la pareja: www.sexologo.galeon.com

Es presenta una guia didàctica sobre l'ús del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM IV TR) assenyalant les característiques del sistema multiaxial i el procés de diagnòstic diferencial. També es presenten tres crítiques realitzades des dels enfocaments psicològics sistèmic, anàlisi conductual i humanista sobre la taxonomia psiquiàtrica. Posteriorment, s'exposen els principals usos del DSM IV TR: de diagnòstic que guia la teràpia, de recerca principalment epidemiològica i de comunicació professional. Es conclou que és necessari el coneixement del DSM IV TR com a part de la cultura professional específica del psicòleg ja que la seva utilitat institucional de vegades és requisit però, el més important és que es faci un ús crític d'aquest sistema.

Paraules clau: DSM IV TR, diagnòstic diferencial, trastorn mental, sistema multiaxial

Introducció

Les persones quan presenten alguna dificultat d'ordre psicològic (conductual, cognitiu o emotiu) troben en el psicòleg clínic una alternativa d'atenció professional.El terapeuta té l'encàrrec d'escoltar el discurs del client, usuari o pacient per comprendre la seva problemàtica, per a això fa ús de diferents instruments i tècniques com a test psicològics, entrevista i observació. Un cop reunida la informació, l'ordenació segons l'enfocament teòric al qual pertanyi, permetent traçar directrius d'actuació.

Avaluació, diagnòstic i intervenció terapèutica són moments continus i que s'entrecreuen en l'exercici de la teràpia psicològica. Aquests aspectes es poden identificar independentment de la postura teòrica, la diferència està en la linealitat o no d'aquests segons la perspectiva.

Aquest treball es centra en el diagnòstic com un moment de summa importància per a l'actuació professional ja que aquest implica la definició del problema de la persona. Tenir claredat del problema permet dissenyar un millor pla d'intervenció.La formulació del diagnòstic difereix segons les tradicions psicològiques però, la visió psiquiàtrica és present en el camp de la psicologia principalment en l'àmbit institucional. Des d'aquesta visió, el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM IV TR) es constitueix com una eina per al plantejament del diagnòstic. El coneixement d'aquest no ha de ser aliè al psicòleg encara que no ho comparteixi, d'aquí la importància de presentar els següents apartats que serveixen d'una introducció a l'ús del DSM IV TR.

El DSM IV TR: definició i característiques

El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM per les seves sigles en anglès) és proposat per l'Associació Americana de Psiquiatria i va iniciar la seva publicació el 1952. Actualment hi ha la quarta edició revisada (DSM IV TR) publicada l'any 2000, per al 2013 es té planejat la publicació del DSM V.L'elaboració del DSM és realitzada per consens entre experts en l'àrea de salut mental del que ha despertat crítiques severes al voltant d'això ja que les decisions d'incloure o excloure un comportament com anormal, no és aliè a interessos polític-socials.

No obstant això, aquest manual també ha servit en alguna cosa a la pràctica clínica.Retolaza (2002:69-70) esmenta:

Es tracta-ja ho sabem-d'un mínim comú, que només satisfà a uns pocs formalistes sense substància, que pot generar una pseudopsicopatología de "receptari diagnòstic" entre les noves generacions de professionals i que corre el risc d'anul · lar l'observació i obturar la crítica del coneixement i el seu desenvolupament creatiu.Però es tracta també, ni més ni menys, que d'un mínim comú. Perquè, respóndanme amb sinceritat Què hi havia abans? Avançaré la meva resposta: psicopatologies (en plural), escoles, psiquiatria nacionals, etc. (...)

Per què un consens? Per què precisament ara? Perquè a falta de demostracions fefaents (de caràcter etiopatogènic, per exemple) calia frenar el dissens, per qüestions pràctiques i interessos compartits, i no existia un altre mètode millor.Perquè fa temps que estem en l'era de la globalització i cal atendre, de la millor manera possible, al major nombre de persones. A més cal fer-ho també fora dels hospitals psiquiàtrics i per motius de demanda nous afegits als vells. Tot això exigia un acord bàsic pel que fa a les formes de procedir, començant pel diagnòstic (que se suposa ha d'inspirar a aquelles) (...)

Ni en medicina, ni en psiquiatria, res d'això es pot fer sense un corpus teòric central (pactat, acordat) amb el qual construir i donar un sentit bàsic a les pràctiques professionals es facin aquestes on es facin. Es tracta de trobar el fonament a una clínica el més comú possible, si es vol alguna cosa funcionarial i menys creativa, però realitzada en condicions de realitat quotidiana per la majoria dels professionals, amb la majoria dels pacients i en la majoria dels llocs . I no per un (real o suposat) mestre, en una clínica model i amb un pacient "dels de llibre". A això, i no a una altra cosa, se'n diu efectivitat.

Es tracta doncs de plantejar una proposta de llenguatge comú que no deixa de ser controvertit per als professionals de salut i altres àrees. El DSM constitueix una eina per a la pràctica clínica en l'àrea de la salut, com a tal serveix de guia per al diagnòstic en psicologia clínica en proposar un sistema de classificació de patrons de comportament (formes de pensar, experimentar l'emoció, interacció amb els altres , etc.) identificats com anormals causa de la seva intensitat i freqüència que es tradueixen en malestar, deteriorament, risc i atipicitat per a la persona que els expressa i l'entorn d'aquesta.

Aquestes manifestacions, denominades com a signes i símptomes a causa de la tradició mèdica de la qual prové el Manual, són organitzades en una sèrie de categories en aparença mútuament excloents denominades trastorns, però això s'ha sotmès a debat davant la possibilitat de conceptualitzar dimensionalment el comportament anormal. Aquestes categories contenen diverses subcategories amb les seves respectives especificacions, és a dir, qualitats distintives segons el curs o gravetat dels símptomes.

El procés de diagnòstic

El plantejament d'un diagnòstic implica organitzar la informació obtinguda a través de la interacció especial que es dóna en la sessió terapèutica entre una persona i el professional. Per això el clínic es val de diverses eines entre les quals hi ha la entrevista (estructurada o semiestructurada), observació i bateries de proves psicològiques.

Un cop reunida la informació es procedeix a determinar la categoria diagnòstica.D'acord amb la lògica del DSM això implica jutjar si els signes i símptomes assoleixen o no el llindar diagnòstic definit, és a dir, el límit en temps, nombre i intensitat que marca la frontera entre la manifestació total d'un trastorn i el tipus d'aquest.