Ansietat‎ > ‎

Psicólogo en Parets del Vallès Psicòlogos

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)


Tratamientos Psicologicos, Sexologicos y de Pareja

Atención Psicológica en Consulta:                                            
Xavier ConesaCarme Serrat

Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977) 
Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)
Tel: 93 570 71 54 
C/Gaietà Vinzia, 11-13 MOLLET
C/Santa Anna, 28 BARCELONA 
conesa_psicologo@yahoo.es

 

Reserva telefónica de visitas y entrevistas: Tel.93 570 71 54 (24 horas)

Xavier Conesa Lapena

·         Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

·         Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

·         Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

·         Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

·         Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

·         Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

·         Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

·         Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

·         Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

·         Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

·         Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

·         Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

 

Carme Serrat Bretcha

·         Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

·         Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

·         Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

·         Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

·         Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

·         Terapeuta Sexual i Familiar

·         Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

·         Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària


 

 -Psicología clínica en adultos y adolescentes:

Psicologia Adults

  • trastornos de ansiedad
  • estrés,
  • depresión,
  • baja autoestima,
  • crisis vitales,
  • fobias,
  • miedos,
  • problemas de personalidad,
  • bajo control de impulsos,
  • terapia familiar,
  • adicciones,
  • informes psicológicos,
  • técnicas de relajación,
  • anorexia y bulimia,
  • dificultades en las relaciones sociales,
  • dolores sin origen médico.
  • trantornos del sueño,
  • terapia de grupo,
  • liberación emocional
  • ataques de pánico
  • trastornos obsesivo compulsivo. 

 

-Tratamientos Sexológicos:

 

  • Disfunciones sexuales masculinas y femeninas
  • Disfunción Eréctil (Impotencia ).
  • Eyaculación Precoz 
    Incompetencia eyaculatoria.
  • Deseo Sexual inhibido en los hombres 
  • Disfunción orgásmica ( Anorgásmia ) 
  • Vaginismo ( Dificultad a la penetración ) 
    Dispareunia ( Dolor en el acto sexual en las mujeres ) 
  • Tratamiento integral en los problemas de parejas .
  • falta de deseo sexual 
  • inhibición sexual

 imagen

-Psicología infantil:

 

  • problemas escolares y de comportamiento,
  • miedos,
  • enuresis,
  • problemas familiares.
  • transtornos alimenticios en niños,
  • dislexia,
  • logopedia,
  • hiperactividad,
  • dificultades para dormir,
  • miedos nocturnos,
  • fobias escolares,
  • trantornos de conducta,
  • deficit de atención,
  • asesoramiento a padres,
  • dificultades en la lecto-escritura

http://www.sexologo.galeon.com

-OTRAS TERAPIAS COMPLEMENTARIAS:

 

-Hipnosis para resolver conflictos profundos www.hipnosisbarcelona.galeon.com 

 

-Tratamientos con Flores de Bach  www.fbach.galeon.com

 

-Luminoterapia para transtornos depresivos www.luminoterapia.galeon.com

 

-Tratamiento específico del colon irritable www.elcolonirritable.galeon.com

-Tratamientos de los problemas sexuales y de la pareja: www.sexologo.galeon.com


Els esdeveniments vitals familiars han estat poc explorats en estudis. Aquesta és una investigació descriptiva-transversal per identificar quins són els esdeveniments vitals més freqüents en les famílies d'un consultori mèdic en el municipi de Guanabacoa, Ciutat de l'Havana, així com importància i conseqüència que aquestes els concedeixen.

L'univers ho van conformar 141 grups familiars. La informació necessària s'aconsegueix per aplicació de l'Inventari d'esdeveniments vitals i l'entrevista familiar en cada grup.

En la majoria de les famílies, l'esdeveniment normatiu més freqüent va ser tenir un fill a l'edat de l'adolescència, mentre que el paranormativo va ser l'empitjorament de la situació econòmica. Generalment concedir molta importància als esdeveniments viscuts, referint conseqüències positives davant els normatius i tendències negatives davant els paranormativos.

Es corrobora que, generalment, les famílies li concedeixen importància als esdeveniments que viuen, a partir de les conseqüències que esperen d'aquests.
 
Paraules clau: psicologia, família, esdeveniments vitals, cicle evolutiu, crisi familiar
 


Introducció

La família és considerada per molts autors com la institució social més antiga, la conformació i estructura ha patit nombrosos canvis al llarg de la història, conjuntament amb el propi desenvolupament de l'ésser humà. En l'actualitat sol iniciar-se amb la unió de dues persones que, de forma voluntària, decideixen unir les seves vides i així compartir projectes i vivències. Aquesta unió va a evolucionar, a desenvolupar-se a través del temps, travessant per nombroses etapes, que en el seu conjunt, conformaran el seu cicle vital.

El vocable "família", d'arrel osca (antic poble d'Itàlia), es va usar en els seus orígens per designar la servitud (fàmuls). Després el seu significat es va ampliar per denominar a tots els membres de la casa, inclosos els esclaus, les dones captives, i la descendència engendrada per l'amo, qui disposava de la vida i dels béns dels seus membres, de manera que fer créixer el grup era signe de riquesa i poder.Amb el temps, aquesta forma de família patriarcal es va anar transformant. Les famílies d'avui són diferents a les d'ahir en més d'un sentit. Actualment, la família tendeix a pensar més com una institució total, com un conjunt de vincles més o menys estrets que impliquen alguns drets i obligacions (Davison, D. 2004).

Tant la Filosofia, com la Sociologia, el Dret i la Psicologia, entre d'altres branques del saber, han aportat conceptes, amb diferents nivells de generalitat. (Valladares, A. 2008). La concepció de la família com a sistema aporta molt en relació a la causalitat dels problemes familiars, els que tradicionalment s'han vist erròniament de manera lineal (causa i efecte), ja que en una família no hi ha un culpable sinó que els problemes i símptomes es deuen a deficiències en la interacció familiar, a la disfuncionalitat de la família com a sistema.

Aquest enfocament substitueix l'anàlisi causa-efecte pel de les pautes i regles d'interacció familiar fonamentant-se en tres premisses bàsiques (Ares, P. 2007).

L'estudi del Cicle Vital ofereix la possibilitat d'analitzar qualsevol dimensió o variable familiar, en el moment concret en què es troba la mateixa i, per tant, poder entendre les exigències internes i externes a les quals es troba sotmesa la família que poden posar en crisi la seva capacitat d'ajust i creixement. Malgrat les diferències existents en la manera com els autors tracten el tema, els esdeveniments que es tenen en compte, per la seva transcendència psicològica, en la interacció familiar i que emmarquen o caracteritzen les etapes d'aquest cicle, solen ser els mateixos ( Infant, O. 2005).

Es pot dir que el Cicle Vital és un procés continu d'evolució i desenvolupament en la família, que abasta des de la unió de la parella per a una vida en comú, fins a la seva mort. Totes les famílies travessen per aquest cicle de vida que comprèn determinades fases o etapes que difereixen entre si, pels canvis que es donen en l'estructura de la família, per les activitats familiars i per les etapes de desenvolupament dels seus integrants (Valladares, A . 2008) (Louro, I. et al. 2000).Aquestes fases són:

Formació o Constitució

Període que s'inicia quan la parella decideix unir les seves vides, recull esdeveniments vitals com ara el matrimoni, embaràs, i naixement del primer fill (fet que delimita l'inici d'una segona etapa del desenvolupament). En aquesta etapa es realitza l'ajust de la individualitat i els rols amb el conseqüent acoblament funcional d'interessos i necessitats. Es constitueix i consolida l'anomenat "projecte de vida".

Extensió

Fase que comença amb el naixement del primer fill i culmina amb la independització d'un dels fills, incloent altres esdeveniments com l'entrada a les institucions infantils i escolars i l'adolescència. És l'etapa més llarga del cicle i comprèn una gran varietat de canvis en la família influïts pel creixement i desenvolupament dels fills. Es dóna espontàniament l'aprenentatge del rol de pare, la mare; espòs, esposa.

Contracció

Els seus esdeveniments van des de la independització dels fills, fins a la mort del primer cònjuge; s'inclou en aquest cas, esdeveniments com la jubilació, el climateri i la vellesa. Es produeix el cessament de la tutela directa sobre els fills i un retorn a la comunicació directa dels esposos, sense mediació de la descendència. És coneguda com l'etapa del niu buit, per referir que s'han anat els fills de la llar, encara que en la nostra experiència seria més apropiat utilitzar la primera categoria, ja que generalment en un mateix habitatge coexisteixen la família inicial i la creada pels fills d'aquesta .

Dissolució

Els esdeveniments són la mort del primer cònjuge i la mort del segon. L'ajust a la viduïtat és la funció més complexa d'aquesta fase, a causa de la pèrdua que es pateix i les conseqüències que té per a la família. En aquest cas, es requereix un ajustament de rols i una reestructuració de la jerarquia familiar.

Les fases del cicle vital estaran marcades per l'ocurrència d'una sèrie d'esdeveniments significatius de la vida (Valladares, A. 2008); aquests esdeveniments constitueixen fets d'alta significació tant per al subjecte com per a la seva família, i poden contribuir o no a l'estabilització i consolidació d'aquesta, ja que produeixen canvis en el ritme normal de vida de les persones, originant en alguna mesura estrès personal i familiar en la seva afrontament (Pérez, C; Díaz, K. 2006), és a dir, davant de cada nou esdeveniment la família es desorganitza, pateix la seva estructura o la seva forma de funcionament habitual, (es generen contradiccions entre la seva estructura i funcions d'una banda i les demandes resultants del nou esdeveniment per l'altra). La família entra en crisi i ha de promoure canvis que donin origen a nous estats organitzacionals de la mateixa (Pérez, C. 2001) (Pérez, C. 2009).

No obstant això s'ha de tenir en compte que l'esdeveniment per si sol no genera la crisi sinó que aquest és un procés en el es veuen implicats altres elements com la significació que la família li assigna i els recursos de què es disposa per fer-hi front, és un moment de risc i oportunitat de desenvolupament per a la família (González, I. 2000).

En el marc de la família es parla d'esdeveniments normatius o transitoris, que són aquells esdeveniments normats i esperats del desenvolupament familiar, punts de transició al llarg de tot el cicle vital (Herrera, P. 2008). Dins d'aquests es recullen esdeveniments com el festeig, el matrimoni, la procreació, el naixement del primer fill i la seva entrada a les institucions escolars, adolescència, maduració, l'emancipació dels fills, la jubilació i la mort dels pares (Ares , P. 2007) i els no Transitoris, o Paranormativos, els quals ocorren sense guardar una relació directa amb les etapes del cicle vital, també anomenats accidentals (Herrera, P. 2008) que abasten situacions no previsibles com les malalties, les separacions i les morts fora de temps, entre altres esdeveniments (Ares, P. 2007).

La família cubana té un nou model de vida familiar després de canvis socials radicals ocorreguts. Aspectes com la constitució de programes de salut, la revolució en el sector de l'educació, la incorporació de la dona al treball ia la vida social, van repercutir en el benestar familiar creant les condicions per a la satisfacció de necessitats afectives i espirituals i per al compliment adequat de la funció educativa (Valladares, A. 2008).

Encara que Cuba, com a país subdesenvolupat s'assembla en aquests aspectes als països desenvolupats, hi ha diferències en la manera de viure en família i en la forma en què es manifesten aquests indicadors de canvi. Els problemes d'habitatge, el pressupost familiar, i l'escassetat de recursos, entre altres aspectes, comporten a que es visqui en situacions desenvolupadores però en contextos que no ho són, si més no de la mateixa manera (Ruiz, I. 2001).

Una altra diferència evident en el context cubà, són les xarxes de socialització, ja que al nostre país es fa vida de família i de comunitat, els nens tenen molts adults al seu voltant, els escolars juguen lliurement al carrer i no es té una gran disposició de recursos electrònics d'entreteniment.

A partir de tot això podem afirmar que la família cubana, que constitueix l'objecte de la nostra investigació, és posseïdora d'una sèrie de particularitats interessants, pel context socioeconòmic en què s'inscriu. En ella es manifesten els impactes de les polítiques socials d'educació, salut, seguretat social, els efectes de la crisi econòmica i les mesures desenvolupades pel país per sortir de la mateixa, les migracions, entre d'altres moltes situacions que incidiran d'una forma particular en el seu funcionament.

Per tant, tot el context que l'envolta jugarà un paper important en la major o menor aparició dels esdeveniments en la família, en la forma específica en què aquesta es relaciona amb ells, els afronta i vivència al llarg del seu desenvolupament , relacionats o no, amb el cicle vital familiar.

Mètode

Objectiu General

Reconèixer els esdeveniments vitals més freqüents en famílies d'una població atesa en un consultori mèdic i la valoració que es fa dels mateixos pels propis actors.

Objectius específics

Identificar els esdeveniments normatius i paranormativos que apareixen amb major freqüència en aquesta població.

Precisar la importància i conseqüència que les famílies li concedeixen als esdeveniments vitals que viuen en les seves dinàmiques familiars.

L'estudi és de tall descriptiu i transversal, realitzant-se en el període comprès entre setembre de 2009 fins a abril de 2010. Es va desenvolupar amb les famílies que reben atenció en un consultori del municipi Guanabacoa, a Ciutat de l'Havana, per la factibilitat que tenen les autores d'accés a aquestes. Es va treballar amb 141 nuclis familiars, atesos pel consultori, que van donar el seu consentiment per participar en la investigació.

L'instrument d'Esdeveniments Vitals utilitzat va ser elaborat i validat en la població cubana, on es sol · licita a la família assenyalar en una relació d'esdeveniments familiars normatius i paranormativos aquells que han afrontat en els últims 6 mesos, precisant la importància i les conseqüències que atribueixen a cada un, les persones que integren el nucli familiar. Es va aplicar fonamentalment en l'horari vespertí i en les pròpies llars, facilitant amb això el fet de trobar a les persones treballadores en l'habitatge.


Anàlisi dels resultats

Taula 1 - Freqüència d'esdeveniments normatius referits per les famílies



A la taula s'aprecia que, en general, dels esdeveniments normatius tinguts en compte en l'instrument aplicat, els de major freqüència en el nostre univers van ser l'existència de fills en l'edat de l'adolescència, el naixement d'un fill i l'embaràs desitjat Val destacar que els esdeveniments normatius que es presenten amb major freqüència estan relacionats amb la descendència, des de la concepció, naixement i fins a la seva etapa d'adolescència, per això en aquesta població hagi estructurar un programa d'intervenció educativa per aconseguir cicles vitals familiars saludables, insistint en el maneig educatiu de l'etapa de l'adolescència (que és l'únic esdeveniment en el qual pot incidir actualment), el que els permetrà transitar per aquesta etapa de vida individual i de esdeveniment en les famílies, amb les menors conseqüències negatives possibles, en aquestes dinàmiques grupals.

Taula 2 - Freqüència d'esdeveniments paranormativos viscuts per les famílies



A la taula 2 es mostra la freqüència en què els esdeveniments paranormativos o accidentals apareixen en la població estudiada. Es pot apreciar que, en l'univers de famílies, els esdeveniments paranormativos de major freqüència són l'empitjorament de la situació econòmica, els episodis reiterats de malalties agudes i el divorci, present en nombre reduït de famílies.

El fet que es manifesti en aquests resultats l'empitjorament de la situació econòmica, com l'esdeveniment paranormativo de major aparició en famílies estudiades, és una cosa esperada en els resultats de la investigació, donada l'actual situació econòmica del país. Això denota, d'alguna manera, certa afectació pel que fa al compliment de la funció econòmica en els grups familiars objecte de la investigació, sense que en resulti l'aparició de trastorns psiquiàtrics o conductes delictives que duguin a empresonament, ni temptatives de suïcidi en aquestapoblación.A diferència de les estadístiques de divorci al nostre país, aquest no és freqüent en la població estudiada, almenys com a fet legalment consumat, encara que en aquesta oportunitat no es va explorar la possibilitat d'existència del divorci emocional en les parelles.

Taula 3 - Importància concedida per les famílies als esdeveniments més freqüents en les seves dinàmiques familiars



Com s'observa en la taula anterior tant l'adolescència dels fills com el naixement i l'embaràs desitjat són esdeveniments normatius avaluats amb molta importància per la totalitat de famílies que els viuen. De la mateixa manera passa davant els esdeveniments paranormativos: empitjorament de la situació econòmica i divorci.No obstant això, en l'avaluació dels episodis reiterats de malalties agudes, s'observa una distribució entre mitjà i alt grau d'importància.

Taula 4 - Conseqüències dels esdeveniments presentats amb més freqüència



Totes les famílies van considerar els esdeveniments normatius, com esdeveniments que van portar conseqüències positives a la família. En analitzar les conseqüències conferides als esdeveniments paranormativos, s'aprecia que la totalitat de famílies van referir conseqüències negatives l'empitjorament de la situació econòmica, i els episodis reiterats de malalties agudes, però el divorci, va ser etiquetatge en les famílies que han viscut l'esdeveniment com una cosa amb conseqüències positives en la dinàmica familiar.

Conclusions

- Els esdeveniments normatius més freqüents trobats en la població estudiada en ordre descendent van ser: tenir fill (s) que ja han arribat a l'edat de l'adolescència, naixement d'un fill i l'embaràs desitjat.

- L'empitjorament de la situació econòmica, els episodis reiterats de malalties agudes d'algun familiar i el divorci, van ser els esdeveniments paranormativos més freqüents en aquesta població.

- La majoria de les famílies, van concedir molta importància a l'ocurrència dels esdeveniments, tant normatius com paranormativos.

- Les conseqüències que tenen els esdeveniments normatius en les famílies són avaluades com a positives, mentre que les atribuïdes als esdeveniments paranormativos són negatives, amb excepció del divorci.

Comments