Psicólogo en Palau - Solità Plegamans - Psicólogos

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

Tratamientos Psicologicos, Sexologicos y de Pareja

Atención Psicológica en Consulta:

Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977)

Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)

Tel: 93 570 71 54

C/Gaietà Vinzia, 11-13 MOLLET

C/Santa Anna, 28 BARCELONA

conesa_psicologo@yahoo.es

Reserva telefónica de visitas y entrevistas: Tel.93 570 71 54 (24 horas)

Xavier Conesa Lapena

· Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

· Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

· Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

· Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

· Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

· Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

· Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

· Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

· Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

· Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

· Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

· Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

· Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

Carme Serrat Bretcha

· Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

· Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

· Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

· Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

· Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

· Terapeuta Sexual i Familiar

· Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

· Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

-Psicología clínica en adultos y adolescentes:

  • trastornos de ansiedad
  • estrés,
  • depresión,
  • baja autoestima,
  • crisis vitales,
  • fobias,
  • miedos,
  • problemas de personalidad,
  • bajo control de impulsos,
  • terapia familiar,
  • adicciones,
  • informes psicológicos,
  • técnicas de relajación,
  • anorexia y bulimia,
  • dificultades en las relaciones sociales,
  • dolores sin origen médico.
  • trantornos del sueño,
  • terapia de grupo,
  • liberación emocional
  • ataques de pánico
  • trastornos obsesivo compulsivo.

-Tratamientos Sexológicos:

  • Disfunciones sexuales masculinas y femeninas
  • Disfunción Eréctil (Impotencia ).
  • Eyaculación Precoz
    • Incompetencia eyaculatoria.
  • Deseo Sexual inhibido en los hombres
  • Disfunción orgásmica ( Anorgásmia )
  • Vaginismo ( Dificultad a la penetración )
    • Dispareunia ( Dolor en el acto sexual en las mujeres )
  • Tratamiento integral en los problemas de parejas .
  • falta de deseo sexual
  • inhibición sexual
imagen

-Psicología infantil:

  • problemas escolares y de comportamiento,
  • miedos,
  • enuresis,
  • problemas familiares.
  • transtornos alimenticios en niños,
  • dislexia,
  • logopedia,
  • hiperactividad,
  • dificultades para dormir,
  • miedos nocturnos,
  • fobias escolares,
  • trantornos de conducta,
  • deficit de atención,
  • asesoramiento a padres,
  • dificultades en la lecto-escritura

http://www.sexologo.galeon.com

-OTRAS TERAPIAS COMPLEMENTARIAS:

-Hipnosis para resolver conflictos profundos www.hipnosisbarcelona.galeon.com

-Tratamientos con Flores de Bach www.fbach.galeon.com

-Luminoterapia para transtornos depresivos www.luminoterapia.galeon.com

-Tratamiento específico del colon irritable www.elcolonirritable.galeon.com

-Tratamientos de los problemas sexuales y de la pareja: www.sexologo.galeon.com

Aquest article aborda de manera general, i en un primer moment, els elements teòrics generals sobre la teoria de les microexpressions emocionals des d'una perspectiva històrica. S'aborden els orígens de la teoria des de la dècada dels 60 i el seu desenvolupament fins a esdevenir un nucli de referència per a l'estudi de les emocions humanes. En un segon moment s'aborden, molt concisament, les aportacions de la Teoria Neuro-Cultural per a la pràctica psicològica i especialment en el context clínic. S'exposa la relació entre expressió facial i la musculatura de la cara en l'expressió d'emocions i la seva importància en la indagació psicològica.

Microexpressions Emocionals. Generalitats

Quan Paul Ekman 1 va decidir investigar sobre la universalitat de les expressions facials de les emocions no tenia molt més que una càmera fotogràfica i molt coratge amb si. La càmera li era necessària per registrar les diferents imatges que esperava captar i que servissin de suport per a la seva hipòtesi de l'existència d'emocions universals. El coratge, d'altra banda, el necessitava per navegar contra les idees antropològiques dominants de l'època, que defensaven la postura de la determinació cultural de les emocions. Liderava aquesta postura Margaret Mead, antropòloga de prestigi mundial i principal exponent d'aquest corrent. El món acadèmic acceptava aquesta idea com a veritat absoluta (Ekman, Keltner, 1997) i qualsevol article que es prestigiés en l'època i pretengués ser considerat seriós, havia coincidir amb aquesta explicació. En aquest llavors, Ekman havia complert els seus trenta anys i manejava una hipòtesi diferent basat en els estudis realitzats per Charles Darwin. El jove psicòleg es veia influït per la idea expressada per Darwin en la seva obra Expressió de les emocions en els animals i l'home, on plantejava l'existència d'emocions que li eren comuns a tots els animals (inclòs l'home) i que s'expressaven de forma similar en ells. La revisió d'aquests escrits va portar a Ekman a reconsiderar els postulats relacionats amb determinació cultural de l'expressió de les emocions i va començar les seves investigacions en un camp que ha de avui els grans avenços a aquest emprenedor especialista. Càmera en mà, es va dirigir a una tribu completament aïllada de Papua-Nova Guinea que mai havia estat exposada a cap tipus d'influència cultural tecnològica (televisió fonamentalment) ni tampoc amb altres grups humans. D'aquesta manera Ekman accedia a un grup poblacional on li era possible corroborar la seva hipòtesi, ja que si mai havien tingut contacte amb humans pertanyents a altres cultures, podrien observar-hi formes particulars d'expressió de les emocions, diferents de totes les descrites fins aquest moment. De comprovar això (l'existència d'expressions particulars per a determinades emocions) la teoria de Mead seria comprovada radicalment, d'altra banda, si no és així, es premiaria l'esforç realitzat per aquest nord-americà i amb el nou descobriment canviarien radicalment moltes concepcions de l'antropologia i la psicologia.

Després de revisar acuradament centenars de fotografies i hores de vídeo, recopilades a partir dels experiments realitzats, no van trobar ni una sola forma particular per l'expressió de les emocions en els habitants de la tribu, tot el contrari, la forma de mostrar les seves emocions a la cara coincidien, perfectament, amb les formes en què ho expressava un ciutadà nord-americà, japonès o sud-americà.Quedava demostrat, d'aquesta manera, que l'expressió de les emocions en el rostre humà transcendia el marc cultural i s'expressaven universalment.Particularment els estudis es van dirigir a la representació facial de sis emocions denominades "bàsiques": alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i disgust.Cadascuna d'aquestes emocions respon a un patró muscular específic per a la seva representació i sobre aquest patró és que es poden estudiar i emprar les microexpressions emocionals. Seguidament s'analitzaran els elements més importants relacionats directament amb les "micro" i com la seva ocupació adequada facilita una millor comprensió del pacient per part de l'especialista de la salut.

Història convertida en ciència

Una microexpressions, d'acord amb Ekman (1994), és el moviment muscular involuntari que realitzen les persones quan, per algun motiu, suprimeixen o reprimeixen les emocions que vivencien o no deixen que aquestes s'expressin en tota la seva magnitud i correspondència amb l'estímul que els dóna origen.L'expressió a penes es mostra per espai de mil · lisegons (d'1 a 3 milisegons) en el rostre de qui l'expressa per desaparèixer immediatament, però, per a una persona entrenada en la seva detecció és perfectament visible i descodificar. D'aquesta manera es pot conèixer com se sent una persona en realitat, més enllà del que diu sentir i del que vol amagar.

En un dia normal i corrent les persones, atenent a diversos factors, poden amagar el que emocionalment estan sentint o minimitzar la seva intensitat, però, és poc probable que no s'escapin a través del seu cos, i especialment del seu rostre, els indicadors de el que està vivint en forma de petits fuetades, prou grans per a un ull perspicaç i entrenat.

Quan busquem la residència permanent de les microexpressions trobem que es solapen dins de l'ampli món del que s'ha anomenat comunicació no-verbal i que, alhora, ofereix una arma important per a l'anàlisi del comportament, així com també ha estat blanc de misticismes. Segons el propi Ekman, en un article publicat en coautoria amb Harold Johnson i Wallace Friesen (1975) titulat Communicative Body Movements: American Emblems, hi ha cinc tipus de gestos. Els autors els classifiquen de la següent manera: il · lustradors, adaptadors, manipuladors, emblemes i gestos facials. Les micros són una derivació o particularitat (esperem fer-nos entendre amb un o altre terme) dels gestos facials. Cada microexpressions expressa una emoció particular o fragment d'ella, expressant el que la persona realment sent i la intensitat del que sent.

Metafòricament podríem comparar aquest fenomen amb la represa d'un gran embassament. La cortina de concret impedeix que tot el volum d'aigua flueixi lliurement, però, quan el volum puja massa s'escapen aigua a gran pressió, fins que torna a baixar el nivell, aconseguint novament un equilibri. En aquest exemple la cortina de concret seria la persona que cancel · la les seves emocions i les limitacions deliberadament o sense adonar-se'n, i els dolls d'aigua, la manera que troba el cos de logar un balanç en relació a l'estímul que genera l'emoció. Aquest mecanisme d'acció troba la seva explicació en un epígraf d'un dels llibres de Daniel Goleman (2006) on s'analitzen les vies corticals que utilitza el cos per transmetre la informació. En l'obra es fa referència a una via "seca", racional, on la persona té el control de la informació que ofereix i regula el que vol dir i una altra via "humida", emocional, a través de la qual s'expressa la vida afectiva. El vehicle que utilitza la primera de les dues vies és el llenguatge, i el de la segona, el cos. Quan la persona fa alguna cosa amb el que se sent còmoda, les dues "carreteres" de informatives corren paral · lelament, per contra, si la situació es considera hostil, com per expressar-se amb autenticitat, l'individu pot controlar el que diu i oferir una informació que s'ajusti a les exigències de la situació, però el seu cos buscarà la manera d'expressar el que sent en realitat i aconseguir l'equilibri perdut. Aquesta situació és el brou de cultiu idoni per a l'aparició de microexpressions a la cara.