Ansietat‎ > ‎

Psicólogo en Les Franqueses - Psicólogos

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)



Tratamientos Psicologicos, Sexologicos y de Pareja

Atención Psicológica en Consulta:                                            
Xavier ConesaCarme Serrat

Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977) 
Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)
Tel: 93 570 71 54 
C/Gaietà Vinzia, 11-13 MOLLET
C/Santa Anna, 28 BARCELONA 
conesa_psicologo@yahoo.es

 

Reserva telefónica de visitas y entrevistas: Tel.93 570 71 54 (24 horas)

Xavier Conesa Lapena

·         Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

·         Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

·         Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

·         Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

·         Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

·         Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

·         Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

·         Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

·         Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

·         Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

·         Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

·         Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

 

Carme Serrat Bretcha

·         Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

·         Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

·         Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

·         Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

·         Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

·         Terapeuta Sexual i Familiar

·         Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

·         Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària


 

 -Psicología clínica en adultos y adolescentes:

Psicologia Adults

  • trastornos de ansiedad
  • estrés,
  • depresión,
  • baja autoestima,
  • crisis vitales,
  • fobias,
  • miedos,
  • problemas de personalidad,
  • bajo control de impulsos,
  • terapia familiar,
  • adicciones,
  • informes psicológicos,
  • técnicas de relajación,
  • anorexia y bulimia,
  • dificultades en las relaciones sociales,
  • dolores sin origen médico.
  • trantornos del sueño,
  • terapia de grupo,
  • liberación emocional
  • ataques de pánico
  • trastornos obsesivo compulsivo. 

 

-Tratamientos Sexológicos:

 

  • Disfunciones sexuales masculinas y femeninas
  • Disfunción Eréctil (Impotencia ).
  • Eyaculación Precoz 
    Incompetencia eyaculatoria.
  • Deseo Sexual inhibido en los hombres 
  • Disfunción orgásmica ( Anorgásmia ) 
  • Vaginismo ( Dificultad a la penetración ) 
    Dispareunia ( Dolor en el acto sexual en las mujeres ) 
  • Tratamiento integral en los problemas de parejas .
  • falta de deseo sexual 
  • inhibición sexual

 imagen

-Psicología infantil:

 

  • problemas escolares y de comportamiento,
  • miedos,
  • enuresis,
  • problemas familiares.
  • transtornos alimenticios en niños,
  • dislexia,
  • logopedia,
  • hiperactividad,
  • dificultades para dormir,
  • miedos nocturnos,
  • fobias escolares,
  • trantornos de conducta,
  • deficit de atención,
  • asesoramiento a padres,
  • dificultades en la lecto-escritura

http://www.sexologo.galeon.com

-OTRAS TERAPIAS COMPLEMENTARIAS:

 

-Hipnosis para resolver conflictos profundos www.hipnosisbarcelona.galeon.com 

 

-Tratamientos con Flores de Bach  www.fbach.galeon.com

 

-Luminoterapia para transtornos depresivos www.luminoterapia.galeon.com

 

-Tratamiento específico del colon irritable www.elcolonirritable.galeon.com

-Tratamientos de los problemas sexuales y de la pareja: www.sexologo.galeon.com

Aquest treball es proposa analitzar els criteris d'interpretació utilitzats en la tècnica projectiva gràfica Famita kinètiques Actual (FKA) i oferir, principalment, un model d'anàlisi (Cohen Imach, 2000) a través d'un cas clínic. Aquest instrument és un dels més utilitzats en la pràctica de l'Avaluació i Diagnòstic Psicològic amb nens i adolescents en el nostre país, i té com a objectiu primordial obtenir material sobre les relacions vinculars reals i fantasiejada del subjecte amb el seu grup familiar, així com també proveir dades sobre la dinàmica i estructura de la seva personalitat (Verthelyi, 1985).
 
Paraules clau: Família kinètiques, FKA, maltractament infantil, relacions vinculars, personalitat nens, relacions pares fills
 

La tècnica de la Família kinètiques

La tècnica de la Família kinètiques és una prova projectiva gràfica que, al costat del Dibuix de la Figura Humana (DFH), el test de la Casa, l'arbre i la persona (HTP, per les seves sigles en anglès), i Persona sota la pluja , constitueix una de les més utilitzades dins el camp de l'avaluació psicològica amb nens i adolescents.

Té els seus antecedents en el test de la família creat per poroto (1952) i està fundat en la tècnica del dibuix lliure. El 1961, Louis Corman (1961) publica a París, juntament amb els seus col · laboradors, el "Test del Dibuix de la Família" amb l'objectiu d'explorar l'adaptació del nen al medi familiar, considerant el dibuix com un mitjà lliure d'expressió a través del qual el nen crea i expressa la seva visió del món que l'envolta, informant sobre la seva personalitat.

Corman (1961) va introduir algunes modificacions importants a les instruccions impartides per poroto (1952), qui li diu al nen "dibuixa la teva família", mentre que Corman (1961), en canvi, indica "dibuixa una família, una família que el teu imaginis". Maurice poroto (1952) considera que dir-li al nen que dibuixi la seva família, permet conèixer-tal com ell la representació, la qual cosa és més important que saber com és en la realitat, mentre que Louis Corman (1961) considera que la projecció es dóna amb major facilitat si la consigna és més àmplia ("dibuixa una família que tu imaginis"), el que permet, segons aquest autor, que les tendències inconscients s'expressin amb més facilitat.

Posteriorment, el 1972, Burns i Kaufman publiquen Els Dibuixos kinètiques de la Família com tècnica psicodiagnòstica. Una de les diferències amb el clàssic Test de la Família és la inclusió de la comanda d'acció, de la kinèsica, que permet apreciar amb major claredat els conflictes del nen amb el seu grup familiar, fantasies de relació interpersonal i l'afecte concomitant.

Finalment, la tècnica Família kinètiques, en les seves dues versions (Actual o Prospectiva), va ser desenvolupat per Renata Frank de Verthelyi en Interacció i Projecte Familiar (Verthelyi, 1985); l'autora reprèn les aportacions de Burns i Kaufman (1972) pel que fa a la inclusió de la kinesia a la consigna del Test de la Família però introdueix una sèrie de modificacions en relació a la consigna, els criteris d'interpretació i camps d'aplicació, administrant a nens, adolescents i adults. Aquesta última versió és la que s'administra en l'actualitat.
 
La seva rellevància és que apunta, no només a detectar aspectes de la dinàmica i estructura de la personalitat (mirada intrapsíquica) com totes les tècniques projectives gràfiques, sinó també, a oferir informació valuosa sobre la problemàtica del subjecte, des d'una perspectiva més àmplia que inclou la seva particular vivència del grup familiar (Verthelyi, 1985). Així, la tècnica es proposa com a objectius, en primer lloc, analitzar les relacions vinculars fantasiejada del subjecte amb el seu grup familiar i, en segon terme, oferir material significatiu referit a característiques de personalitat (dinàmica i estructura).

La tècnica de la Família kinètiques Actual, tal com va ser assenyalat, s'emmarca dins de les denominades tècniques projectives i, dins d'elles, correspon a les expressives (Fernández Ballesteros, 1990) o gràfiques. Si bé no és l'objectiu del treball abordar aquesta temàtica, cal definir el terme tècniques projectives.

Les proves projectives constitueixen un particular procediment de recol · lecció d'informació dins el procés d'avaluació psicològica a partir d'un material ambigu i poc estructurat amb consignes precises, encara àmplies i generals, que permeten al subjecte gairebé il · limitada una amplitud en la seva resposta (Sendín, 2000 ).

Segons Anzieu (1961), no es tracta de trobar la resposta correcta, es tracta d'oferir al subjecte la possibilitat de crear alguna cosa partint d'elements tan simples que no són més que un pretext; el produït només podria reflectir la imatge de la persona que la creació i permet llegir, segons regles de desxiframent apropiades al tipus de material i d'activitat proposta, certs trets del seu caràcter i certs sistemes d'organització de la seva conducta i emocions.

Seguint amb aquesta línia, Lindzey (1961) defineix a les tècniques projectives com "aquells instruments considerats especialment sensibles per a revelar aspectes inconscients del subjecte, els quals permeten provocar una àmplia varietat de respostes subjectives, són altament multidimensionals i evocadors de dades inusualment rics amb un mínim de coneixement per part del subjecte de l'objectiu del test "(pàg. 45). No obstant això, també han demostrat oferir informació sobre aspectes cognitius que puguin servir per al diagnòstic i l'avaluació del nen o l'adolescent (Fernández Ballesteros, 1990).

En general, el material estímul és ambigu, el que permet l'expressió del món intern del subjecte. A causa d'això, no hi ha respostes correctes o incorrectes, i la seva interpretació respon a criteris d'anàlisi determinats per clínics i investigadors.

Bell (1971), per la seva banda, proposa que el terme projecció deriva de l'arrel llatina que significa cap endavant, sent aquesta l'acció implícita en la base de la tècnica projectiva: el subjecte expressa el seu món intern llançant cap a fora, externalitza continguts inconscients Per tant, la tècnica projectiva seria un catalitzador a través del qual es posa de manifest el propi món intern.

Per graficar aquesta idea, Rappaport (1977) assenyala que la projecció és com una pel · lícula, on la full de paper seria la pantalla, el projector són les tècniques projectives i el projectat (el film, la pel · lícula) és representat per la personalitat del subjecte , així mateix, cada escena vista a la pantalla seria cada resposta del subjecte.

Administració de la tècnica

Dins del procés d'avaluació psicològica a nens i adolescents, la tècnica Família kinètiques s'administra, en general, després d'haver aplicat la de Dibuix Lliure, el DFH i HTP o el dibuix de les dues persones, ja que, sol generar majors nivells deansietat que les restants.

Té diferents modes d'administració, segons l'edat i etapa evolutiva del pacient.Quan s'aplica a nens s'utilitza la consigna de la versió FKA, a partir dels 5 anys, encara que és possible realitzar des dels 4 anys, quan el grafisme del subjecte és capaç de discriminar diferents personatges. Si bé és un instrument diagnòstic que s'utilitza també amb adults, en aquest treball només es fa referència a la seva aplicació a població infantil i adolescent ia la versió de FKA.

Pel que fa al material de prova, la FKA requereix per aplicar un full de paper A4, llapis negre i goma d'esborrar (encara que no disposada a l'escriptori, davant del nen, sinó guardada per quan el responent la sol · liciti).

La consigna de FK té dues parts:

1. Part gràfica

A la part gràfica de la consigna se li diu al nen "dibuixa a la teva família fent alguna cosa, la pots fer com vulguis, però recorda que et demano que estiguin fent alguna cosa". En cas de ser necessari se li esmenta que "no faci figures esquemàtiques, tipus fosforito".

A tota pregunta del nen sobre com fer les figures se li ha de contestar "com vulguis". Els interrogants més comuns entre els nens es refereixen a la forma de realitzar la tasca - ¿Els faig a tots junts o cada per un per separat? -), A l'acció que poden realitzar - Els puc fer jugant tots al parc? -; ja qui incloure en el gràfic-No sé si dibuixar al meu pare, perquè el ja no viu a casa meva-.

Quan s'observa dificultat en comprendre la consigna, pot demanar primer que expliqui qui conformen la seva família i després encoratjar a dibijarla. L'única pregunta que es respon afirmativament és quan el subjecte assenyala si ell també s'ha d'incloure. Una vegada conclòs el dibuix, si el psicòleg avaluador adverteix que el subjecte no s'ha dibuixat, pregunta si "¿estan tots?", Amb l'objecte que el nen registri l'omissió i la corregeixi. Si no ho registra de manera manifesta, se li ha assenyalar "faltes tu".

2. Part verbal

Un cop acabada la primera etapa s'ha de continuar amb la part verbal de la consigna. En aquesta es sol · licita al nen / adolescent que "col · loqui ara qui és cada figura (parentiu i nom de pila) i què estan fent" (Verthelyi, 1985). És important que, un cop finalitzada l'execució, quedi clara la identitat de cada personatge, en quin ordre els gràfics i què està fent cada un. Si es tracta de nens menors de 6 anys, en general, és l'entrevistador qui col · loca en el full aquestes dades. Moltes vegades, a més, només s'identifica a la figura amb un nombre i en un altre full el psicòleg registra els noms i l'acció que el subjecte li assigna, per no embrutar el dibuix del nen.

Criteris d'anàlisi i interpretació

Un cop administrada la prova se segueixen els criteris que Verthelyi (1985) va proposar fa ja alguns anys per a la fase d'interpretació revisats, al seu torn, per l'equip d'investigació de Contini (Contini, Figueroa, Cohen Imach & Alves, 1997; Contini , Figueroa, Mejail & Coronel, 1997) a partir d'un estudi dut a terme amb nens i adolescents de Tucumán, Argentina.

La regla fonamental per interpretar les tècniques projectives, segons Wolff (1962), és que cada element adquireix significació només en relació amb el total. Per tal de realitzar una correcta interpretació del material que ofereix la tècnica, és imprescindible tenir en compte que les diferents variables avaluades estan fortament interrelacionades entre si, per la qual cosa es fa necessària la contínua articulació de la informació que es recull, així com també la interpretació de cada indicador dins el context de tots els altres. Això permetrà, a través de la recerca d'evidències múltiples-és a dir, de recurrències i convergències-proposar interpretacions dinàmiques riques en continguts i ben fonamentades (Verthelyi, 1985).

A continuació es detallen breument els criteris d'interpretació utilitzats (vegeu Corman, 1967, Hammer, 2005, Verthelyi, 1985; Wolff, 1962):
 
1. Comportament del nen / adolescent durant la prova

Es refereix a l'actitud que el nen assumeix en enfrontar la tasca. Aquí es registra el comportament del nen, verbal i no verbal, durant la realització de la prova. Per a això, es té en compte el que diu el pacient sobre el seu propi dibuix, dels personatges, igual que els seus gestos i canvis de comportament. La forma de realitzar la tasca pot ser: impulsiva, amb calma i tranquil · litat, en silenci o loquaçment, confiada o controlada, el que fa el psicòleg, de manera descuidada o amb ansietat, amb evident enuig o amb gust per la tasca.

També interessa registrar el tipus de vincle que estableix el subjecte amb el psicòleg (autonomia o dependència, rebuig o cordialitat). Aquesta anàlisi permetrà elaborar hipòtesis respecte a característiques del comportament esperable per part del subjecte en altres situacions que promoguin una ansietat similar, tal com la situació de l'examen, i quins són els recursos joiques amb què compta per afrontar-les.

Comments