Agorafobia tratamiento Barcelona



Agorafobia: Trastorno de la ansiedad


La agorafobia es el miedo y evitación a estar en lugares o situaciones de los cuales pueda ser difícil de escapar, o en los que pueda no disponerse de ayuda en el caso de tener un ataque de pánico.

Este trastorno supone un temor intenso a los espacios abiertos o públicos en los que pueden presentarse aglomeraciones. Estas personas tienen miedo a vivir una crisis, a desmayarse o a hacer el ridículo y necesitan ayuda psicológica.

Este trastorno, en grado severo, es sumamente incapacitante y dificulta el normal desempeño de las tareas habituales ya sean laborales, familiares o sociales.


Por ejemplo: incapacidad para asistir al trabajo o realizarlo con gran esfuerzo acompañado/a por una persona que dé seguridad.

En las mujeres es frecuente que no puedan ir a realizar las compras diarias sin la compañía de alguien.

En las formas muy severas de Agorafobia suele haber una incapacidad absoluta de salir del hogar e incluso de permanecer en el mismo sin el acompañamiento de seres queridos que le brinden seguridad.


agorafobia tratamiento barcelona

Logotipo Psicologo Sexologo CONESA-SERRATPsicologos Sexologos Logopedas en Barcelona Conesa-Serrat

Nuestro centro lleva funcionando 15 años. Durante este tiempo, hemos atendido unas 2.000 personas, entre adultos y niños.

Somos un referentepara otros profesionales de la salud, médicos, psiquiatras, pediatras, ...etc.

Asimismo, disponemos del reconocimiento institucional del Ayuntamiento de nuestra ciudad por nuestra labor.

Terapia ONLINE

En el ambito psicológico los tratamientos que más frecuentemente abarcamos són: La depresion, la angustia, la obsesión, la fóbia, la ansiedad y los diversos tipos de dependencias.

En el ambito sexológico los aspectos en los que nos hemos especializado són aquellos relacionadas con la eyaculación precoz, la falta de erección (impotencia), la falta de deseo sexual y la anorgasmia. Así como todas aquellas disfunciones sexuales masculinas y femeninas.

En la actualidad, nuestro centro es colaborador docente de la Universidad de Barcelona (Facultad de Psicología).

edificio universidad

Alumnos de esta Facultad realizan las prácticas obligatorias entre nosotros, implicándose en las actividades que realizamos.

Todos los servicios van dirigidos a un amplio abanico de edades y tratan problemas de diversa índole

DepresionesAngustia
ObsesionesFobias
TimidezInseguridad
InadaptaciónTécnicas de relajación
Terapia de grupoDependencias
PsicofarmacologiaEnfermedades y dolores de origen psíquico.



Xavier Conesa Lapena

·         Colegiado número 4.977 Psicologo-Sexologo

·         Psicólogo Clínico. Universidad de Barcelona 1980

·         Miembro Numerario de la Academia de Ciencias Medicas de Catalunya y Baleares

·         Miembro Numerario de las Secciones de Sexologia y Salud Mental (ACMCB)

·         Psicoterapeuta Humanista. Universidad Pontifia Comillas. Instituto de Ciencias Sanitarias y de la Educación 1.987

·         Psicodramatista. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.988

·         Eutonia. Técnicas de relajación. Ayuntamiento de Barcelona. Area de educación 1.989

·         Terapeuta grupal. Ayuntamiento de Barcelona (Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat) 1.990

·         Sexologia. Terapia de pareja. Institut Català de Psicologia (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) 1.994

·         Terapeuta Cognitivo-Conductual. ISEP. (Institut Superior d'Estudis Psicològics) 1.995

·         Curso de Psicofarmacologia para Psicólogos. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 1.999

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia. Universidad Ramon Llull. Desde 1.997

·         Tutor de Practicas de Psicologia. Facultat de Psicologia Universidad de Barcelona. Desde 1.998

·         Coordinador del Grup de Treaball de Sexualitat del COPC

 

http://www.sexologosbarcelona.galeon.com/

Carme Serrat Bretcha

·         Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

·         Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

·         Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

·         Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

·         Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

·         Terapeuta Sexual i Familiar

·         Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

·         Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària


¿Cuáles son las causas de la agorafobia?

La agorafobia es un desorden que acompaña lo más a menudo posible otros desórdenes de ansiedad, tales como desorden del pánico o phobias específicos.

Si ocurre con desorden del pánico, el inicio es generalmente durante los años 20, y afectan a las mujeres más a menudo que hombres. La gente con este desorden puede hacer la casa limitada por años, que es probable lastimar relaciones sociales e interpersonales.


Sintomas

can períodos cortos de síntomas de ansiedad intensa que alcanzan su punto máximo al cabo de 10 minutos. Estos síntomas pueden abarcar:

Molestia o dolor torácico
- Asfixia
- Mareo o desmayo
- Miedo a estar fuera de control
- Miedo a morir
- Miedo a “enloquecer”
- Calores o escalofríos
- Náuseas u otro malestar estomacal
- Entumecimiento u hormigueo
- Corazón acelerado
- Dificultad para respirar
- Sudoración
- Temblor
- Miedo a salir solo/a del hogar o a alejarse del mismo.
- Miedo a cruzar la calle

Como consecuencia de este miedo, la persona evita las situaciones temidas, las soporta con gran ansiedad o malestar y, generalmente, tiene la necesidad urgente de estar acompañada.

Tratamiento

La meta del tratamiento es ayudar a la persona phobic a funcionar con eficacia. El éxito del tratamiento depende generalmente de la severidad del phobia.


La agorafobia es responsiva al tratamiento terapéutico y médico.
La parte más difícil del tratamiento para la agorafobia está manteniendo citas regulares del tratamiento.

La gente que sufre con agorafobia tiene a menudo dificultad el conseguir a la oficina de un psicólogo, y cancela con frecuencia citas debido a sus miedos.

http://www.sexologosbarcelona.galeon.com/

Esto se debe tratar como parte del tratamiento.

La desensibilización sistemática

Es una técnica usada para tratar phobias. Piden relajar, después imagina la persona las cosas que causan la ansiedad, trabajando del lo más menos posible temeroso al más temeroso. La exposición de la vida real calificada también se ha utilizado con éxito para ayudar a poblar supera sus miedos.


- Educación paciente

Los pacientes necesitan entender su condición y recibir reaseguro que “no van locos” y que su condición puede ser manejada.

Porque pudieron haber recibido una cierta explicación que sus síntomas son causados por una enfermedad médica, necesitan ser educados sobre agorafobia.

La exposición con la prevención de la respuesta

Es una terapia de comportamiento muy eficaz para la gente con agorafobia.

En este tratamiento, exponen a una situación que cause ansiedad o pánico y después aprende al paciente “montar hacia fuera” la señal de socorro hasta la ansiedad o atacar pasos.

La duración de la exposición aumenta gradualmente con cada sesión. Este tratamiento trabaja lo más mejor posible si el paciente no está tomando los tranquilizantes porque los tranquilizantes pueden prevenir la experiencia de la ansiedad.

- Medicación

Antianxiety y las medicaciones antidepresivas son de uso frecuente ayudar a relevar los síntomas asociados a phobias.

Las medicaciones del antidepresivo (excepto el buproprion, Wellbutrin) se han demostrado
para reducir la ocurrencia de los ataques del pánico.

Algunos estudios han demostrado el paroxetine (Paxil) son eficaces. Benzodiazepines es eficaz en tratar ansiedad como síntomas de los ataques del pánico.

http://www.sexologo.galeon.com

L'agorafòbia Un dels trastorns d'ansietat més freqüents és la por als llocs on no es pot rebre ajuda, per por a patir una crisi de pànic. El pacient limita la seva mobilitat a llocs considerats segurs JOSE PEDRO ESPADA SANCHEZ 1. CONÈIXER L'ANSIETAT i acceptar-la com una resposta normal són els elements necessaris per a aprendre a manejar-la.

Page 2

MENT I CERVELL 37 / 2009 13 "M i dona fa més de mig any sense apel- nes sortir de casa. Abans feia una vida normal, treballava a l'empresa familiar, aquesta- ba pendent dels nostres fills, quedàvem a sopar amb amics ... Ara no vol anar a cap lloc. Quan li insisteixo molt perquè surti una estona, es posa molt nerviosa i no és capaç. Sembla que només se senti segura a casa. Estat mecanismes de desesperança. "A la primera entrevista, Vicente, un fabricant de 46 anys, relatava així el cas de la seva esposa, que va ser diagnosticada de agorafòbia. Després d'uns mesos de teràpia va millorar bastant. És un dels casos que es diagnos- xen i es tracten diàriament a les clíniques psicològiques. El Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals (DSM-IV-TR), editat per l'Associació ció Americana de Psiquiatria i convertit en canònic del diagnòstic clínic, defineix l'agorafòbia com la por a estar en llocs res o situacions dels que pot ser difícil o compromès escapar, o en els que pot no disposar d'ajuda en el cas de patir un atac de pànic. Un atac de pànic (o crisi d'ansietat) es caracteritza per un augment de la freqüència i pressió sanguínia (taquicàrdia), respiració agitada, suor, sensació d'ofec, mareig, tremolors i despersonalització. Per por a patir un atac, l'individu tendeix a evitar situacions en les que creu més probable la crisi, les suporta amb ansietat o bé necessita anar acompanyat. Els temors solen estar relacionats amb situacions ca- característiques, que la persona intenta eliminar o reduir al màxim per evitar l'angoixa. Entre aquestes situacions, s'esmenta la por intens als espais oberts ia les multitu- tats, comerços concorreguts, centres públics en què circula gran quantitat de persones, etcètera. RESUM L'agorafòbia es pot controlar 1 L'agorafòbia és un trastorn d'ansietat. Consisteix en una por intensa a llocs concorreguts o en els que es percep dificultat per escapar o rebre ajuda. 2 Les persones que pas- xen el trastorn han tingut alguna experiència negativa. L'evitació actua com un mecanisme de aprenentatge que manté el problema. 3 El tractament cognitiu- nitiu-conductual ha mostrat una alta eficàcia. Es basa en l'exposició gradual a les situacions que generen por. 4 L'exposició "in vitro" als símptomes temuts com taquicàrdia, mareig o sensació d'ofec, facilita la interpretació no cadastral trofista dels símptomes.

Page 3

14 MENT I CERVELL 37 / 2009 L'agorafòbia és por a la por. Els agorafó- metres cúbics temen les situacions que puguin generar- les sensacions d'ansietat, por a la pròpia activació fisiològica i als pensaments sobre les conseqüències d'experimentar, com la idea de morir. Entre les pors agorafòbics, Ressenyem la por a experimentar una crisi, desmaiar-se, tenir un infart, perdre el control, tornar-se boig, fer el ridícul o ofegar-se. La majoria dels agorafòbics que acudeixen a tractament (entre el 8-10%) informació ha- ver tingut atacs de pànic. L'agorafòbia sense història de trastorn de pànic no presenta, en canvi, antecedents d'atacs de pànic re- concurrents; aquí l'evitació agorafòbica es basa en la por a la incapacitació o vergonya produïdes per símptomes sobtats similars als del pànic. La característica principal d'una crisi de angoixa consisteix en l'aparició aïllada i temporal ral de por o malestar de caràcter intens, en absència de perill real, que s'acompanya d'almenys quatre d'un total de tretze símptomes més somàtics o cognitius. Les crisis s'inicia- cien de forma brusca i aconsegueixen la seva màxima expressió amb rapidesa (en 10 minuts o menys), acompanyant-sovint d'una sensació de perill o de mort imminent i d'una urgent necessitat d'escapar. Entre els precedents teòrics es citen el "Vertigen histèric", encunyat ja en el segle XVIII , el "cor de soldat" descrit en la primera 2. ELS ATACS DE PANICO presenten símptomes que amb freqüència són interpretats com un problema físic. © LISA F . YOUNG - FOTOLIA.COM Situació Què va passar Pensaments Pensaments alternatius Dia 30, 8 pm Al cotxe tornant a casa. Vaig començar a sentir marejos i formigueig. Potser em posi més nerviosa ia cridar. Probablement estic marejada pel viatge. Obro la finestra i em buido. Dia 2, 8,30 pm Parlar amb un noi una estona en sortir de la biblioteca. Em vaig espantar per si em posava nerviosa i vaig començar a marejar. Vaig a haver de marxar perquè no es doni compte. Em centro en la conversa i em distrec seguida. És poc probable ble que ell noti alguna cosa estranya en mi. Dia 3, 8,15 am Estava una mica nerviosa. Espero no posar-me malament durant el camí. Avui estic una mica més nerviosa, no passa res. He de respirar tranquil i em relaxaré. Dia 4, 02:00 A la disposició discoteca plena de gent. Vaig notar un nus a la gola, formigueig i mareig. Si em mareig i vull sortir, hi ha molta gent que m'impedeix el pas. Aquí fa molta calor i per això em sento rara. He aguantar. Dia 7, 9 pm Veient un reportatge a la televisió. De sobte vaig notar mal de cap i un nus a la gola, formigueig. Vaig pensar que anava a anar a més, que hauria de prendre una pastilla i no sabia si podria controlar-lo. Vaig a pensar en una altra cosa. En uns minuts es m'haurà passat. El temor del perill és deu mil vegades més aterridor que l' perill mateix. Quan aquest apareix davant nostres ulls, descobrim que el pes de l'ansietat superava en molt a les conseqüències d'aquesta mateixa ansietat. Daniel Defoe. Robinson Crusoe. Autoregistre diari d'un agorafòbic

Page 4

MENT I CERVELL 37 / 2009 15 Guerra Mundial, el quadre que Westphal de- minar "agorafòbia", o el cas Catalina descrit per Freud. Des de 1960 les crisis d'angoixa o atacs de pànic es vénen considerant una entitat específica diferent d'altres trastorns d'ansietat. Es calcula que la prevalença vital de la ago- rafobia en adults és del 5%, major en dones que en homes. L'edat mitjana del començament de l'agorafòbia és 28 anys, encara que el trastorn pot donar-se també durant la infància i adoles- lescència. Entre els trastorns fòbics, la agora- fòbia és possiblement el més incapacitant. El seu origen Com comença el problema? Així descrivia Jor- ge, de 19 anys, la seva primera crisi: "Havien de ser les tres del matí. Em vaig despertar sobresaltat amb una estranya sensació. El cor semblava que s'havia de sortir del pit. Bategava fort i ràpid, demano. Em vaig espantar. Em costava respirar i suava. Segons passaven els minuts, la cosa anava a més. Els meus pares em van portar a urgències perquè ens temíem que fos un infart. Allà em van fer- van un reconeixement i el diagnòstic va ser que havia patit una crisi de pànic ". De vegades, els atacs, inesperats, es atribueixen en un primer moment a una causa sa física. Jorge trigar un temps a acceptar que el seu problema fora psicològic. Encara que hi havia experimentat ansietat en altres ocasions, mai havia estat tan intensa ni amb aquests símptomes preses físics tan marcats. Després de la mala experiència va passar dos mesos sense sortir de casa. Pensava que, si li havia passat una vegada, podria repetir-se en qualsevol moment, i així va ser. Quan va acudir a consulta seguia tenint cura molt on anava. Va limitar les seves activitats. Per exemple, no assistia a les seves classes a la universitat tat per por a patir una nova crisi. Hi havia deixat de conduir per la mateixa raó. Quan sortia de casa procurava fer-ho sempre acom- panyat. Alguna vegada havia intentat seguir amb la seva vida normal, però l'havia passat molt malament i no havia aconseguit tranquil.litzar. Entre els factors desencadenants del primer primer atac de pànic, destaquen dos: un estrès psicològic i un conjunt de reaccions fisio- lògiques. L'estrès ve instat per problemes laborals, de relació afectiva o familiars. Les reaccions fisiològiques no són perilloses, encara que sí desagradables i desconegudes per el subjecte, com la hipoglucèmia, baixades brusca- ques de pressió arterial, intoxicació cafeïna, consum de drogues o d'altra índole. En alguns casos, les crisis apareixen en un moment tranquil, mesos després d'una etapa estressant. Altres vegades no hi ha un antecedent clar. S'han detectat variables predisposicionales, encara que pot donar-se el trasllat torn en qualsevol subjecte. Es distingeix entre vulnerabilitat biològica, pròpia de persones amb un sistema nerviós autònom molt reactivació tiu, i vulnerabilitat psicològica, característica dels que es preocupen per la salut en haver conviscut amb una malaltia pròpia o d'un familiar. Persistència del problema Maya, de 24 anys d'edat, assistia a classes de relacions laborals a la universitat. A la darrera classe del matí, va començar a trobar- se malament. Aquest dia havia esmorzat poc. Va notar com se li ennuvolava la vista i se sentia cada vegada més feble. El següent que recorda és despertar enmig de la classe amb un pa- mocador humit en el seu front. El següent dia que va anar a classe, va voler seure a prop de la porta per si es trobava malament i necessitava sortir. Va aguantar mitja hora, però va decidir mar- chars pel nerviosa que se sentia. Quan va acudir a consulta portava mesos sense anar a classe, 3. L'AGORAFÒBIA pot arribar a ser un trastorns no incapacitant, que impedeix portar una vida normal. Model cognitiu del pànic-agorafòbia Canvis fisiològics, cognitius o ambdós Percepció dels canvis Interpretació dels canvis corporals, cognitius, o ambdós, com a amenaça Resposta d'ansietat davant la percepció de amenaça ATAC DE PANICO Estressors situacionals Respostes emocionals (Ansietat, enuig) Esforç físic Ingestió de fàrmacs Augment de l'activació Aparició de més símptomes d'ansietat Retroalimentació- mentació positiva © iStockphoto / DIANE DIEDERICH

Page 5


Psicologia comunitària 3 vuitanta. Entre els seus principals representants es troba Maritza Montero , Irma Serrano-García, Gerardo Marín i Ignacio Martín-Baró (SJ), entre molts altres. Els seus principals referents són l'educació popular, la investigació acció participant d' Orlando Fals Borda, la teologia de l'alliberament, la sociologia militant, la tecnologia social de Jacobo Varela, la sociologia del desenvolupament, el treball comunitari, i les influències de la psicologia social aplicada europea de finals dels setanta. Al costat d'això, les crítiques de diversos professionals entorn l'auge d'una psicologia de tall empiricista, tècnica i allunyada de l'estudi dels problemes de desenvolupament i justícia social a Amèrica Llatina (que durant almenys tres dècades havien marcat el desenvolupament de les ciències socials en el continent), van acabar per establir les bases per a l'obertura d'un camp professional de marcada orientació al terreny i al contacte directe in situ amb les situacions de precarietat. Eines metodològiques La psicologia comunitària és una disciplin a orientada a la solució de problemes i optimització de recursos . A causa d'això, els psicòlegs comunitaris compten amb una sèrie de mètodes i tècniques eficients tant per generar coneixement com per intervenir en la realitat social. Cal assenyalar que moltes d'aquestes eines són compartides amb múltiples disciplines socials però que ja en el context contemporani són un element compartit multidisciplinari. [1] En la tradició metodològica Llatinoamericana es ha destacat l'original producció entorn de la Investigació-Acció; l'elaborat desenvolupament existent originada en les aportacions de Kurt Lewin, la integració de les propostes de Argyris i Schön es van sumar al compromís militant dels 70 '. Aquesta confluència va donar com a resultat la IAP (investigació acció participació) que va fundar la originalitat de PC Llatinoamericana. A partir dels anys 80 'la crisi paradigmàtica qüestionadora dels models "moderns" van introduir perspectives crítiques en temes de gènere i cultura, que es van sumar a la trajectòria de crítica socioeconòmica que ja era un patrimoni de PC. Els psicolegs comunitaris que -basats en les idees de Gergen, Shotter, i B. Pearce- introduir els models construccionistes socials (com Esther Wiesenfeld, Fernandez Cristieb, Saúl I. Fuks) es van articular amb les aportacions epistemològics provinents de les Teories de la Complexitat. Aquestes confluències i articulacions han donat a la PC llatinoamericana una identitat pròpia que presenta particularitats diferenciades al Sud d'America, en Centre i al Carib. Construcció de coneixement En la psicologia comunitària cobra crucial importància del jo a la construcció de coneixement pel fet que usualment la informació que permet prendre decisions i aconseguir els objectius de treball tenen significat únicament per a les poblacions amb les quals es treballa, per tant, tot proces o d'intervenció requereix necessàriament que construeixi coneixement significatiu per a si mateix. • Enquesta • Entrevista • Històries de vida • Grups focals • Tallers participatius. • Contextos Col·laboratius.


Fijado en Agorafobia: Trastorno de la ansiedad  |  0 Comments y 2 Reactions


Comments