6.Les rutines de classe

Els xiquets i xiquetes necessiten tenir una sèrie de rutines diàries que els donen certa confiança. Han de saber que toca fer en cada moment i aquestes rutines els ajuden a organitzar-se. Aquesta necessitat es planteja sobretot en els més menuts, així que es fan diàriament des d'Infantil i es continuen en primer i en segon.

Al mateix temps que realitzem aquesta organització podem aprofitar les rutines per a treballar multitud d'aspectes matemàtics.

La llista: Passar llista tots els dies ens obliga a fer correspondències biunívoques, a comptar i comparar amb altres números. Quan es passa llista sorgeixen problemes que hem de solucionar (quants nens han vingut?, quants nens hi ha a la classe?, quants nens han faltat?). Aquesta mateixa situació pot servir-nos per a treballar la suma (si en cada grup hi ha 4, 5, 6 i 6, quants som en total?) i la resta (si som 25 i falten 3 quants han vingut avui a classe?), el compteig cap endavant i cap endarrere (comprovem quants som?), el sobrecompteig (i si comptem en la corda dels números per a saber quants som?), el repartiment en grups (si avui han vingut 23 nens i nenes quanta gent ha d'anar a cada racó?), la multiplicació com a suma repetida (si som 4 grups de 6 nens i nenes, quants som en total?). Aquestes mateixes situacions problemàtiques es poden plantejar en altres tipus de llistes, com la de menjador o la de les classe partides o altres tipus d'agrupaments.

El calendari: Dos són els tipus de calendaris que usem en primer cicle, el mensual i l'anual. Els dos permeten plantejar multitud de problemes matemàtics que hem d'aprofitar. A partir del calendari mensual es poden treballar gran quantitat de continguts matemàtics (els nombres fins el 31, anterior i posterior, seriacions, càlcul mental, compteig).Aquests continguts són assimilats pels xiquets i xiquetes mitjançant activitats com aquestes: col·loquem els nombres entre tots i totes, quants caps de setmana hi ha?, quants dies de classe hi ha?, quants dies de vacances hi ha?, quantes setmanes té aquest mes?, quin dia de la setmana comença el mes i quin acaba?, la família del 10: 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, la família del 20: 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, completa el calendari amb buits, quin dia de la setmana és un nombre determinat?, quants dies falten per a ...?, quants dies han passat des de ...? El calendari anual ha de permetre visualitzar els 12 mesos de l'any en conjunt. Ha de tenir informació el més completa possible, com: fases lunars, zodíac, festes, dies significatius, vacances, aniversaris, etc. A l'igual que el calendari mensual amb el calendari anual també es poden treballar gran quantitat de continguts matemàtics, mitjançant una sèrie d'activitats: localització de dades concretes, quants dies falten per a ...?, quants dies han passat des de ...?, localitzar informació en el calendari, com els aniversaris, distribució dels aniversaris en els diferents mesos, quants dies hi ha d'escola i de vacances?, quants dies hi ha de lluna plena a lluna plena?

L'oratge: L'observació diària de l'oratge ens permetrà, sobretot, plantejar problemes d'estadística. Quants dies ha plogut, ha fet vent o ha fet sol? Com ho registrem? Com ho representem?. El termòmetre també forma part de l'observació de l'oratge i a l'igual que aquest també s'aprofita per a fer activitats d'estadística, però amb la complicació que ens afegeix la lectura del termòmetre i saber que signifiquen els números que marca aquest aparell (podem mesurar la temperatura dins de classe i en l'exterior, comparar-les i treure conclusions, podem plantejar preguntes del tipus: fa més o menys fred que ahir, quants graus?, com ho registrem?, quin dia del més ha fet més calor?, ...)

L'horari: Ens permet treballar la setmana i la distribució horària. També treballem la lectura dels quadres de doble entrada. Al principi utilitzem els moments més importants del dia (esmorzar, pati i dinar) per a discriminar en quin moment del dia ens trobem. Més endavant podem preguntar segons el que ja hem fet el que ens toca fer ara o després de ... Per últim usarem el rellotge per a situar-nos dins de l'horari.

El rellotge: Dins de la classe hi ha un rellotge com els de cuina a la vista de tots. Amb aquest rellotge es treballa la lectura del mateix i ens facilita l'aparició de preguntes relacionades amb el temps (quant temps falta per a ...?, quants minuts han passat des de ...?, quantes hores van des de les 9 a les 12?, ...

La filera: Ens permet treballar les relacions d'ordre. Podem establir en quin ordre ha d'anar cadascú cada dia o pot ser lliure. Es convenient marcar en terra els llocs on es col·loquen els nens i les nenes, amb colors o amb números. Aquí aprofitarem per a preguntar en quin lloc es troben?, qui està davant i qui darrere?, qui és el primer i l'últim?

Repartir material: El repartiment dels llapis, els retoladors, els fulls, gomes d'esborrar, ... suposen l'establiment de correspondències biunívoques. Per a fer bé les tasques els alumnes encarregats del repartiment han de comptar primer la gent que hi ha en el grup i després han d'anar on està el material i portar just, sense que sobre ni falte cap, el material demanat.

Organització del material: L'organització del diferent material en safates permet realitzar activitats de compteig per a comprovar que el número d'objectes (tisores, pinzells, retoladors, arxivadors, llapis, ...) no ha variat.

L'assemblea: Són molt freqüents en les assemblees les situacions que requereixen votacions. Aquestes afavoreixen el treball del compteig, comparació de números, quina proposta ha guanyat?