Plantas salvatjas médicinalas

Par Jean-Louis ORAZIO

Veiquí tres flors salvatjas plan conegudas del monde de la terra. Doas d'èlas eran fòrça utilizadas coma plantas medicinalas e l'autra qu'es sovent cultivada dins los òrts aviá tanben qualques vertuts medicalas.



ANGELICA SALVATJA

Angelica sylvestris L. (Apiacèas-Ombellifèras)

del latin angelus: àngel ( proprietats surnaturalas atribuidas a una espeça: (Angelica archangelica)

Òc: L'angelica sauvatja, l'angelica deu prat, l'èrba d'abelha,

Angl: Wild angelica

Florida: julhet-octobre

Mentre que mens perfumada e mens rica en principis actius que la varietat cultivada aquela ombellifera biannala o renadiva atira nòstra atencion per sa talha, sa robustessa e sas subrebèlas flors en forma de grandas ombellas.

Planta gaireben glabra, de tija quilhada, cròia, regada, ramificada vèrs lo naut es sovent tintada de roge.

Sas fuelhas grandas, 2 a 3 còps pennadas, de foliolas ovalas, lanceoladas, dentadas, de peciòl cavat en gorguièra, an una odor caracteristica al fregament.

Sas flors blancas o ròsas, se tropelan en plan grandas ombellas de 20 o 30 rais, sens involucre.

La frucha es un diaquèni emb de las alas onduladas.

Se plais dins tots lo luòcs umids.

Planta medicinala. Emb los infusions sonhan lo mal de peitrina e d'estomac. Estimula los organs digestius. Autrescòps, èra particularament recomandada contra las mordudas dels cans enrabiats e dels sèrps. Conten dels òlis essencials que podon esser verenós quand son absorbits concentrats e de las furocomarinas. Las fruchas son emplegadas coma isecticid.




AQUILEA MILAFUELHAS

Achillea millefolium L.subsp milefolium. ( Asteracèas)

De Achille, eròi de la guèrra deTroie a qui es dedicada la planta.

Angl:milfoil, yarrow

Òc: L'èrba dau charpantièr, lo sagna-nas, lo milafuelhas, l'èrba de las fistòlas (mesclada a del grais serviá a sonhar los panarís), l'èrba del talh, l'èrba del carpentièr, l'enrelhada, la fenoelheta, l'èrba de las milafuèlhas.

Florida: junh- novembre



La mitologia grèca nos apren que Achille nafrat al talon, jóls conselhs d'Afròdita utilisèt aquela compòsacèa per se sonhar en botar aital en evidència las proprietats cicatrisantas de la planta. Pendent plan de temps los obrièrs carpentièrs que ja coneissián las seunas qualitats vulnerarias la portavan emb èls per sonhar d'eventuelas talhaduras.

Qu'es una renadiva de rizòma rebalaire, de tija quilhada, pubescenta emb de las fuelhas doblament pennadas de segments linears fins, plan nombrós e d'odor aromatica al fregament.

Sas flors son liguladas, blancas o rosencas a l'exterior, tubulosas, jaune blanc a l'interior. Forman dels petits capituls que se tropelan en falsa ombella.

Planta plan comuna dins las pelenas mieja secas, dins las pradas, los tèrmes o los bòsques clars.

Aquela medecinala, s'avera tonica, estimulanta, antispasmodica, conten del òli essencial e en petita quantitat de la furocomarina.Arresta los sagnaments.Mas atencion son suc pòt provocar de las inflamacions sus un epidèrma sensible, mai que mai, quand aquel es expausat al solelh




PERVENCHA

Vinca minor L.

Ancian nom latin d'aquelas plantas. Vinca poriá venir de vincire: ligar, enlaçar (allusion a las tijas rameludas e flexiblas.); Vinca poriá tanben venir del latin vinco: ganhar, vencer, perqué la planta garda sas fuelhas l'invèrn, triomf de la marrida sason. Pervencha es derivat del italian pervinca.

Òc: La pervencha, la pervinca, l'èrba daus surcièrs, la floreta d'ase, la provenca, la violeta d'ase.


Florida:març-abril


Polida e misteriosa, de flors encantarèlas, la pervencha esgaia de sos uèlhs blus los jós bosques enquèra dormilhós tanlèu los prumièrs rais de solelh de la prima tornada.De tots temps pivilèt los òmes e fuguèt de tots los sabats, de totas las istorias de fachilièras e de tots los filtres d'amor e tanben los ancians li attribuissián de nombrosas vertuts terapeuticas.

Grandas, petitas o mejanas, las pervenchas son plan pròchas.Aquesta renadiva, de tijas colcadas, radicantas, plan longas a de las fuelhas opausadas, verd fonsat, correjosas, lusentas, de forma elliptica, glabras , de peciol cort.las flors son blu- violet, d'unes còps blancas, solitàrias e son portadas per dels pedonculs pro longs.

Abita las selvas de fulhós, los vielhs murs, dins los luòcs un pauc fresques.

Qu'es una planta astringenta, antiscorbutica, diüretica, depurativa, tonica e vulnerária. Las fuelhas, en medecina, fugueron utilisadas jós forma de decoccion, o, cueitas en cataplasmas. Es tanben presada coma ornementala. Existís de nombrosas varietats cultivadas que se son naturalizadas.

Comments