Germinacion d'una grana d'orquidèa

Estonanta e estranha relacion !

Granas de himantoglossum hircinum (microscòp electronic x50)

Zo sabèm tots, l’orquidèa viu en simbiòsi micorrizenca amb los fonges. Mas es pas d’aquò que tira son originalitat perque de vegetals que vivon aital ne’n manca pas. Non, quò’s l’associacion aboriva de la grana amb un campairòl que fai naisser la curiositat. La grana sens la presénçia dels filaments d’un fonge pòt pas germenar e la familha grandassa de la orquidèas mòstra d’aquest’esgard una omogeneitat remarcabla.

Se la talha petita de las granas favoriza lor multiplicacion e lor espandiment pel vent, pausa tanben un problema. La grana es gaireben o de còp que i a quitament entièrament desprovesida de reservas nutritivas. De mai conten pas d’embrion.

Per comprener melhor çò que se passa veiquí çò qu’observèt Noèl Bernard sus la grelhada de Neotia Nidus avis (neotiá niu d’ausèls).

Se trobèt que, a la davalada, una camba aeriana d’aquela planta amb los fruchs claufits de granas, foguèt accidentalament enterrada dins los sòl, jós una jaça de fuelhas mòrtas. De prima, aquelas granas grelhèron per donar de las plantulas que an la forma de maçugas, lo protocòrma naissent, al cap de laquelas demòra enquera lo tegument esquinçat de la grana.

Un talh li permetèt d’observar très menas de cellulas :

- Al centre, de las cellulas de parets primas que forman un parenquima ric en amidon.

- Qualques assisas de cellulas quasi entièrament emplenadas per un cabdelon sarrat de filaments micelics clausonats.

- Al entorn, una assisa de cellulas sens amidon e sens filaments micelics.

Concluguèt Bernard Noèl que las micorrizas son indispensablas a d’aquelas plantas tanlèu l’epòca de sa grelhada.

Amb d’autras experiencias en laboratòri que mòstran las relacions entre fonge e granas d’orquidèas, completarà las demonstracions que provaràn son idèa.

Per bien comprener çò que se passa nos cal comparar la fecondacion chas una orquidèa amb la d’una flor normala.

Flor normala : Dobla fecondacion ;Presentacion simplificada.

-L’agrò depausat sul estigmat germena e dòna naissença a un tube pollenic que davala dins l’estil en se presentar dabans l’ovul.

-Dins lo cap del tube i a dos espermatozoides. Un se va apariar amb lo clòsc de l’oosfèra per donar un uòu puèi un embrion e una plantula. L’autre se va apariar amb los clòscs polars que se son reünits per balhar l’albumen que fargarà las reservas nutritivas.

Flor d’orquidèa.

-La prumièra fecondacion se ten normalament, mas s’acaba pas. Se fòrma nonmàs un amolonament de cellulas non enquera diferenciadas. I a pas de formacion d'uòu, d'embrion puèi de plantula.

-La segonda fecondacion a pas luòc, o debuta puèi avòrta. Doncas la futura grana pòt pas fargar de las resèrvas nutritivas.

Endonc pas de reservas nutritivas, pas d’energia per lançar la grelhada. Quò’s d’aqueste moment que dintra en juòc lo fonge.

Lo fonge penetra dins la grana a travèrs lo suspensor que la restaca a la capsula e atenh las cellulas que son pas diferenciadas. Alaidonc très scenaris son possibles.

-Lo fonge se pòt comportar en parasit, envasir e tuar la grana. Aquí s’acaba la vida de l’orquidèa.

-Pòt èsser fòragetat lo fonge e la grana grelha pas.

-O, lo fonge, acceptat per la grana, establís una relacion equilibrada e estimula la creissença e las divisions cellularas.

Alaidonc l’embrion grossís e se forma un massís cellular mai gròs eriçat de pials unicellulars : lo protocòrma.

Puèi coma dins las raiç, lo fonge forma dels escautons dins nonmàs unas cellulas que degeneran aprèp en amàs probablament digerits per las cellulas.Vesèm doncas que lo fonge fornís a la grana los elements indispensables a sa grelhada, mas el, sembla ne’n tirar pas cap d’interès, fòra benlèu qualques ormònas. Aquela associacion se contunha pendent la vida adulta de la planta.

Alaidonc una question se pausa. L’orquidèa accepta aquela associacion perqué aviá pas de reservas o aquela associacion a menat l’orquidèa a miniaturizar sa granas ? Malaisat respondre. Benlèu l’azard d’un encontre e probable una longa evolucion conjunta ! Mas, l’evolucion es ligada a la vida e La vida cerca totjorn lo progrès. Qué i a darrièr la vida vegetala?