Blog‎ > ‎

Lynn Margulis ha mort

26 de nov. 2011, 1:49 publicada per Albert Profe   [ actualitzat el 25 de des. 2011, 2:20 ]



Probablement no una de les grans científiques contemporànies -això està fora de dubte- si no la més important.

La mort de la biòloga Lynn Margulis (22 Novembre 2011), una de les principals figures de l'evolucionisme, ha fet un gran impacte en el món científic. El Laboratori que porta el seu nom ha emès un comunicat de condol i ha invitat a fer donacions a la fundació Lynn Margulis Memorial, que presta ajuts als estudiants perquè puguin fer recerca científica.

Lynn Margulis es va morir dimarts a conseqüència d'un embassament cerebral. Nascuda el 1938, actualment era professora del Departament de Geociències de la Universitat de Massachusetts Amherst i membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l'Acadèmia de les Ciències Russa.

Una part de la seva labor científica, va dedicar-la a la teoria de l'endosiombiosi i a la simbiogènesi. Segons aquesta teoria, les cèl·lules eucariotes --les que tenen un nucli ben definit i que constitueixen animals i plantes-- són producte d'una simbiosi de bacteris de classes diverses. I l'evolució dependria, segons Margulis, d'aquestes unions simbiòtiques i no pas de mutacions genètiques, com sostenen els neodarwinistes.
Margulis també ha contribuït a la teoria Gaia de Lovelock, aportant-hi base biològica, i va dedicar-se també a divulgar la ciència, com el seu company Carl Sagan.

Teoria de la simbiogènesi

La simbiogènesi és un fenomen biològic evolutiu que es produeix quan una associació estreta i permanent entre dos organismes vius deriva, per coevolució, en un sol sistema biològic tan estrictament integrat que els seus components originals no poden existir ja de manera separada. Quan la simbiosi implica la integració evolutiva de dues cèl·lules, continguda una dins de l'altra, es parla d'endosimbiosi.

Teoria endosimbiòtica

La teoria endosimbiòtica va ser formulada per la biòloga americana Lynn Margulis el 1967, per tal d'explicar la presència d'orgànuls intracel·lulars amb genoma propi en les cèl·lules eucariotes. Aquests orgànuls, els mitocondris i els plastidis (aquests últims exclusius de les plantes) haurien estat en el seu inici eubacteris que s'haurien instal·lat a l'interior d'una primitiva cèl·lula eucariota de forma simbiòtica. Amb el pas del temps part dels gens d'aquests simbionts s'haurien transferit al genoma de la cèl·lula hoste i només una petita part restaria en el genoma original del simbiont.

Algunes de les proves que recolzen aquesta teoria són la presència de ribosomes de tipus bacterià en l'interior de mitocondris i plastidis. El genoma d'aquests orgànuls està organitzat com el dels bacteris, és circular i es troba lliure sense cap coberta. L'estructura de dobles bicapes lipídiques és semblant a la d'alguns bacteris actuals.

Més agosarats són els arguments que aquesta científica i col·laboradors sostenen per a atribuir l'origen simbiòtic de flagels i del nucli. Així doncs, tot i que actualment s'accepta, la validesa d'aquesta teoria per a l'origen de mitocondris i plastidis, no hi ha evidències suficients per a la generalització d'aquesta a d'altres orgànuls cel·lulars.
Teoria endosimbiòtica



Comments