Teatre aula UEECO

La rateta que llegia a l'escaleta. Aula UEECO

Dia 4 de març, l’alumnat de l’aula UEECO va estrenar l’obra de teatre basada en el conte “la rateta que llegia a l’escaleta”.

Els més petits varen gaudir d’una rateta que guapa, llesta i valenta, vol llegir i busca amics per a compartir la seva afició.

Carousel imageCarousel imageCarousel imageCarousel imageCarousel imageCarousel image

Diferents escenes de la rateta que llegia a l’escaleta”.

Guió de l'obra

LA RATETA QUE LLEGIA A L’ESCALETA

Hi havia una vegada una rateta que agranava l’escaleta, perquè li agradava llegir al carrer i no volia que els contes s’embrutessin. Era una rateta llesta i eixerida. Un bon dia, escombrant, escombrant, va trobar un dobler!

Rateta: - Quina sort! Què bé! Què me compraré amb aquest dobler?

Si compro me compro avellanetes me cauran les dentetes, si compro pinyonets me cauran els queixalets!

Ja està! Compraré una cosa que em faci volar, una cosa que em faci somiar… UN LLIBRE!

Dit i fet, la rateta va anar a la llibreria…


Sra. Conill: -Bon dia rateta!

Rateta: Bon dia sra Conill, he trobat aquest dobler i el vull gastar amb un conte, què en puc triar un?

Sra. Conill: - Sí, just ara han arribat aquests que són de viatges i aquests d’aquí d’aventures!

Després de remenar i remenar, perquè tots els llibres li agradaven molt, va triar un grapat de contes. Va marxar a casa i es va seure a llegir a la seva escaleta.

Tot saltant amb passos de ball, es va acostar un gall:


Gall: (S’acosta el gall amb un mirall i amb un paquet de cereals a la mà. Caminant ben estufat) - Quiquiriquí! Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta, no voldries casar-te amb mi que son tan bon fadrí?

Rateta: (Amb cara pensativa i gratant-se el cap) - Ai, idò no ho sé! A veure, quin és l’últim conte que has llegit?

Gall: (Estranyat) - Com? No vols saber quina veu tenc?

Rateta: Idò no! A mi el que m’agrada és llegir i conversar, tenguis la veu que tenguis. Digue’m, quin és l’últim conte que has llegit?

Gall: (Assenyalant la capsa de cereals) - Jo cada matí llegeixo la meva biografia!

Rateta: (Un poc enfadada) - Au, passa, passa, que amb tu m’avorriria massa!

Al cap d’una estona amb bones orelles llargues i el cap de suro, es va acostar un burro:


Burro: (el burro du un rollo de paper de water a la mà) - Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta, no voldries casar-te amb mi que son tan bon fadrí?

Rateta: (Amb cara pensativa i gratant-se el cap) - Ai, idò no ho sé! A veure, quin és l’últim conte que has llegit?

Burro: Un conte? llegir? Jo només lleigexo el paper de water quan vaig a fer caca, perquè no té lletres i és més fàcil!

Rateta: (Un poc enfadada) - Ai mare meva, si que n’ets d’ase, sí! Au, passa, passa, que amb tu m’avorriria massa!

Elegant i senyor, s’acostà un lleó:


Lleó: (Amb aires de majestat) - Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta, no voldries casar-te amb mi que son tan bon fadrí?

Rateta: (Amb cara pensativa i gratant-se el cap) - Ai, idò no ho sé! A veure, quin és l’últim conte que has llegit?

Lleó: (gratant-se el cap) Un conte? llegir? Mira, una vegada un missioner a l’Àfrica em volia ensenyar a llegir. Però, jo tenia tanta gana! (posant-se la mà a la panxa) Res, que m’ho vaig menjar.

Rateta: (Un poc enfadada) - Això vares fer! Au, passa, passa, que amb tu m’avorriria massa!

Bo, com un tros de pa, pel camí s’acostà un ca:


Ca: (porta un diari foradat a la mà) - Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta, no voldries casar-te amb mi que son tan bon fadrí?

Rateta: (Amb cara pensativa i gratant-se el cap) - Ai, idò no ho sé! A veure, quin és l’últim conte que has llegit?

Ca: (pensatiu) -Llegir?... Ah, sí! M’encanta llegir! Devoro els diaris cada dia quan els porto a l’amo.

Rateta: (Un poc enfadada) - Ai mare meva! Au, passa, passa, que amb tu m’avorriria massa!

Al cap d’una estona, sota el cel blau i un sol de color de mel, sense ni veure el camí es ca acostar un ratolí.

Distret amb un llibre molt gran, semblava que no veia la Rateta. Era un ratolí que no podia parar de llegir.

La Rateta va baixar corrents l’escaleta.


Rateta: (molt contenta) - Senyor Ratolí! Senyor Ratolí! - cridava la Rateta-. Quin conte porta entre mans?

Ratolí: (molt content) - Perdoni, senyora Rateta! Com que vaig llegint aquest conte tan gran, camino sense mirar endavant!

Rateta: (més contenta encara i saltant d’alegria) - Què bé poder trobar algú amb qui parlar i compartir aficions! Què podem ser amics!

Ratolí: (també saltant content) Clar que sí!

I així és com aquella Rateta i aquell Ratolí es van fer amics i decidiren obrir una biblioteca perquè tots els animals del poble poguessin anar-hi a llegir.

Què? Si es van casar? Això és una pregunta molt personal i la Rateta i el Ratolí no la varen contestar. Però amics, amics ho són moltíssim.


FI