ELS NOMS DE L’ESCOLA
Dos són els noms de l’escola, un de popular, Escola de la Vila, i un altre d’oficial, Baldiri Reixac. Tant l’un com l’altre la comunitat educativa del centre se’n sent orgullosa.
ESCOLA DE LA VILA
L’origen de la denominació Escola de la Vila es fon amb el naixement, a mitjan segle XV, d’un ensenyament per a nens promogut pel Consell de la Vila, l’òrgan de govern de la Banyoles medieval. Ja a començament del segle XVI s’hi fa referència com a Escola de la Vila, que no s’ha d’entendre com una escola amb edifici propi sinó com a uns ensenyaments elementals que estaran ubicats, al llarg del temps, tant a la Casa de la Vila com en d’altres indrets segons les circumstàncies de cada època. Aquesta escola s’anirà perpetuant a través dels segles, amb parèntesis provocats per les guerres, fins a començament del segle XX, quan les escoles públiques d’arreu de l’estat espanyol, que eren totes de titularitat municipal, van passar a dependre de l’Estat; a partir d’aquesta època seran conegudes oficialment com a escoles “nacionals”. Tot i el canvi de titularitat, el seu nom es va mantenir i es manté a nivell popular.
No cal dir que de la primitiva Escola de la Vila a la nostra hi ha moltes diferències, diferències de l’abast de l’alumnat, curriculars i de tota altra mena, però la pervivència del nom fa patent que, tot i els canvis, aquella voluntat inicial del Consell de la Vila, ara fa més de cinc-cents anys, de posar els mitjans per possibilitar l’educació de la infància, s’ha mantingut viva i constant.
El nom d’Escola de la Vila també es troba associat a d’altres escoles, que són sempre les escoles públiques més antigues de les seves respectives poblacions: “Joaquim Ruyra” de Blanes, “Ruíz-Jiménez” de Palamós, “Torras i Jonama” de Palafrugell, “Joan Maragall” de Ripoll...
ESCOLA BALDIRI REIXAC
La inauguració de l’escola de Guèmol el 1961 fa que hi hagi dues escoles públiques a Banyoles, per això es planteja la conveniència de donar un nom propi al Grup Escolar per tal de diferenciar-lo de l’altra escola. El nom proposat fou el de Mossèn Baldiri Reixac, mestre i pedagog del segle XVIII, gran part de la vida del qual transcorregué a la nostra comarca.